Adjudicat per 100.000 €!

Deia Picasso que la inspiració existeix, però que t’ha de trobar treballant. I si algun artista ha treballat de valent, ha estat Joaquim Mir i Trinxet (1873-1940), sempre disposat a plantar el cavallet davant de qualsevol racó que el captivés per acabar-lo convertint, amb un gran domini del color i amb pinzellades verticals i resoltes, en una obra d’art en majúscules...
Com no podia ser d’una altra manera, el pintor de la Verge, com l’anomenaven els monjos de Montserrat, va quedar corprès amb els paisatges del nostre vell i bell país. A Andorra va ser-hi en tres ocasions, sempre a bord del seu flamant Pahnard conduït per un xofer: els anys 1932, 1933 i 1934. D’aquestes tres estades en van sortir prop d’un centenar d’obres andorranes que han fet la volta al món vestint les parets de museus prestigiosos i exclusives residències privades.
Però per sort nostra –o per desgràcia dels darrers propietaris– algunes d’aquestes obres han acabat a cases de subhastes de renom com la Balclis de Barcelona (fundada l’any 1979 per Juan Baldrich i Antonio Climent Benaiges, d’aquí l’acrònim de Balclis), que va ser l’afortunada de subhastar el 2013 i per 100.000 euros el quadre El Valira a su paso por Engordany, Andorra, 1933, un oli sobre tela de 81x100 cm on els matisos de llum del capvespre i fluir de l’aigua són d’una bellesa corprenedora. Un preu considerable per ser la tercera vegada que aquesta casa el subhastava (el primer cop es va vendre per 30.000 euros, i el segon, per 44.000). L’any 2013 Balclis també va treure a subhasta per 100.000 euros un altre oli sobre tela del barceloní Mir: Santa Coloma d’Andorra, de 74,5x105 cm, pintat el novembre del 1932. Però no va adjudicar-se i es va vendre a la postvenda per 80.000 euros. També es va treure a subhasta el mateix dia i a la mateixa casa l’oli sobre tela de Mir titulat Camí d’Ordino, tot i que realment es tracta d’un paisatge d’Engordany, de 60x73 cm, a un preu de sortida de 36.000 euros.
L’any 2007 aquesta casa va subhastar l’obra Vista d’Andorra, que va sortir a un preu de 30.000 euros i es va acabar adjudicant per quasi el doble, 55.000. El 2013 un altre Mir andorrà va sortir novament a escena, però aquest cop no per subhastar-se, sinó fent part de la llista d’obres confiscades el 2012 a Fèlix Millet, aquell pocavergonya amant de l’aliè, protagonista i condemnat pel mediàtic cas Palau. Això sí, amb la Clau de Barcelona i la Creu de Sant Jordi a la butxaca…
Seguirem a l’aguait per si surten a la llum nous Mir andorrans, oportunitat única de donar a conèixer la nostra terra a col·leccionistes d’art de tot el món, uns pocs quilòmetres de verd pur als camps i de noblesa als cors, que han captivat aquells artistes que ens han visitat i n’han volgut deixar constància a les seves obres ad perpetuam rei memoriam. Tot i que, com diu David Hockney, no s’ha de creure en el que diu un artista, sinó en el que fa.