Adolescents sense jerarquies

Després de temps reflexionant molt sobre el món adolescent i les seves carències socials he arribat a una conclusió: un dels pitjors mals que té el model de l’educació actual és l’absència de jerarquies i rols dintre de l’estructura de les relacions. Així ho veig jo després d’analitzar-ho en centenars de casos que he vist a la meva consulta en vuit anys de professió.

Em ve a la ment el filòsof francès Michael Foucault, especialista en l’estudi teòric i sociològic de la natura humana en l’àmbit de la socialització. Foucault argumenta que les relacions socials són relacions de poder entre individus, conformant rols de poder i de jerarquització. Posem un exemple: la meva mare té un rol en la jerarquia de les relacions familiars, i jo, un altre, igual que el meu pare i la meva germana. Cadascú desenvolupa un rol concret dintre de la família, una família que està establerta com una estructura interdependent. Amb cada rol hi ha unes responsabilitats morals que es porten a terme a través d’accions, i aquestes accions afecten els altres integrants de l’estructura familiar, que se situen en jerarquies diferents. El poder, segons Foucault, és l’element que articula tota l’estructura de les relacions.

I la pregunta que em sorgeix a mi, és: ¿i si tota relació és una relació de poder, i el poder afecta els individus degut a la seva jerarquia, tenir jerarquies és bo per a les nostres relacions? En un primer moment podem pensar que “no”. Apareixen a la retina deels nostres records imatges de guerres mundials i confrontaments entre països degut a l’ambició de poder per ampliar la seva jerarquia. Les relacions amoroses tòxiques tan perilloses, provocades per l’excés de poder. O les relacions tiranes dels fills amb els pares, o dels mateixos adolescents en les seves relacions socials quotidianes. I aquí sí que m’he d’aturar, perquè la problemàtica del tracte que ofereixen avui els nostres adolescents a la resta de la ciutadania és un assumpte educatiu greu. La gent del carrer es queixa de com són avui en dia els adolescents de la nostra societat. Diuen que són molt mal educats, irrespectuosos i poc considerats i empàtics amb els altres. Que no es paren a pensar si estan parlant amb un avi, amb el seu cap d’empresa o amb el seu pare, que el tracte és el mateix per a tots. I a tu, t’ha passat això alguna vegada? A mi sí, però després de la reflexió que t’estic plantejant vaig comprendre el perquè d’aquest comportament adolescent.

Tornem a Foucault, que parla del poder i les relacions socials. Si les nostres relacions socials són de jerarquia, quin significat té llavors la jerarquització en la natura humana? Doncs si pensem a nivell biològic en el món dels animals, un significat educatiu i pedagògic per l’aprenentatge de l’animal en el seu creixement com ésser. Hi ha d’haver jerarquies perquè uns individus aprenguin dels altres i vagin canviant i variant els rols de responsabilitats socials pujant en una piràmide. Els fills aprenent dels pares, i els pares han de cuidar els seus pares, i els avis ensenyen als nets.

Rols dintre de jerarquies. El que s’aconsegueix és ordre. El rol del germà gran per jerarquia és protegir i ajudar el germà petit en el seu creixement. I quan som adolescents i li parlem a una persona adulta? Com li hem de parlar? Amb respecte i escolta. Però que es fa avui en dia? Totalment el contrari: exigint i amb poca empatia. Els adolescents no estableixen en la seva ment la societat per rols i jerarquies, ells són el centre de tot, i tothom ha de girar al voltant seu, intimant i trepitjant espais vitals importants de la personalitat de l’altre individu. Diuen els entesos que la tecnologia ha acomodat la societat, i la societat també ha acomodat les generacions futures, avui adolescents i nens, provocant individus sense responsabilitats morals amb ells mateixos ni amb els altres. Pels adolescents les jerarquies no existeixen, també en part per una falta de valors humans. No tenir un bon codi ètic, que és el que aporten les jerarquies en seu sentit positiu, dificulta el desenvolupament socioètic de l’adolescent.

Foucault els diria als nostres adolescents: “Accepteu la jerarquia, és condició de la natura humana”.