Sí, tot i que sembli una broma absurda, així es reafirmava l’altre dia la líder d’extrema dreta alemanya Alice Weidel, d’Alternativa per Alemanya, un partit amb postulats que fan olor de naftalina, de l’etapa més radical del país germànic i que no para de guanyar parroquians. Passant a través dels cordons sanitaris, i mentre l’AfD es consolida, la seva líder ens deixa perles sucoses tant en el que diu i com en el que fa.
Neta de jutge nazi al servei de Hitler en la Varsòvia ocupada, lluny de demonitzar el que ell feia, declarava que els 15 anys de nazisme no van ser res més que una cagadeta de moixó en la gloriosa història de la gran Alemanya, per reprendre l’expressió d’un dels fundadors de l’AfD.
Què feia l’avi? Doncs sentenciar el traspàs de milers de jueus als camps de concentració. I ella? Doncs cap condemna expressa a les atrocitats del règim. De fet, els militants ultra tenen el lema Menys Hitler i més Bismarck, referint-se a Otto Von Bismarck, considerat el fundador de l’Alemanya moderna. Es queixen que les referències constants a Hitler els encotilla en un caduc sentiment de culpabilitat.
Però anem a allò que l’Alice fa. Si veieu contradiccions flagrants entre el que fa en la seva vida privada i el que el partit predica per als seus compatriotes, és normal, heus aquí la gràcia. L'AfD defensa un model familiar basat en pare, mare i fills: la família intacta. Weidel viu amb una dona i crien dos fills. Ella afirma que hi pot haver matisos, certament, però els votants s’emmirallen en els postulats del partit, al cap i a la fi.
Weidel també defensa polítiques d’immigració molt restrictives i anuncia una remigració a gran escala un cop al poder. La seva parella va néixer a Sri Lanka i és ciutadana suïssa. També projecta una política fortament nacionalista i defensa prioritzar els interessos alemanys, però ha viscut bona part del temps a Suïssa amb la seva família i en una investigació recent, no contestava quan se li demanava on residia i quantes nits passava al seu districte electoral alemany. Finalment, l'AfD critica les elits polítiques i els efectes de la globalització, però l’Alice és força més cosmopolita que la imatge nacionalista que projecta: té una trajectòria internacional en banca i ha treballat a l'estranger, inclosa una etapa a la Xina.
Existeixen doncs tensions entre la imatge política projectada i la situació personal de Weidel, però també és cert que no constitueixen una contradicció jurídica. Potser la gran contradicció d’Alice Weidel és aquesta: voler explicar un món sense matisos mentre la seva pròpia trajectòria en va plena.
Que tingueu un bon dia.
