Andorra, un dels cinc països que conformen la península Ibèrica juntament amb Espanya i Portugal, que n’ocupen la part més vasta, i Gibraltar i el territori francès de la Cerdanya, regalat per Castella, sigui dit de pas, en les negociacions amb França l’any 1659, d’amagat de les Corts Catalanes, per mantenir uns territoris a Flandes que a hores d’ara deuen pagar els seus impostos a Brussel·les, en una brillant estratègia marca de la casa (vegeu Tractat dels Pirineus).
Sigui com sigui, un parell d’aquests països que conformen la península més occidental del territori europeu, Espanya i Portugal, van liderar la invasió americana durant el segle XVI i van establir uns llaços de sang, no especificarem de quin tipus, amb tots els països que avui conformen l’anomenada Llatinoamèrica. Tot això per dir-vos que aquest cap de setmana s’ha celebrat el Campionat Iberoamericà d’Atletisme a la Nucia, Alacant, amb participació d’Andorra, Portugal i Espanya per la part ibera, i molts països de nord, centre i sud d’Amèrica. Ni rastre de francesos ni territoris britànics al tartan.
Tota la realització de televisió del campionat ha estat en portuguès i en castellà, ni gota de català. No ens posarem estupends ara; sé que la nostra delegació constava de 16 atletes, i que això de les minories hi ha estats que no ho porten gaire bé, però em queda el dubte de si els organitzadors han estat informats de quina és la llengua oficial a Andorra, que a vegades s’han de recordar aquestes coses.
El 19 de maig llegia que el Govern instava els funcionaris de l’Administració a parlar en català quan atenien el públic i, això encara és més gros, que també havien de parlar-lo entre ells.
Aquesta degradació en l’ús de la nostra llengua és cada vegada més flagrant. D’ençà de la notícia que paro l’orella; pel carrer, a les botigues, escolto els cambrers als restaurants, entre el jovent, i us he de dir que deixaré de fer-ho per no caure en una depressió.
El que també us puc dir que faig és allò de no canviar de llengua, per ajudar els nouvinguts a aprendre-la, allò de “ja et parlo a poc a poc, si cal” i que tants disgustos m’ha portat, fent-me sentir alguna vegada com un nacionalista intransigent, però és que si perdem la llengua no ens quedarà res, i com diu la llei andorrana: “El nostre idioma constitueix un element fonamental de la nostra cultura, que com la resta del patrimoni que la integra, mereixen la màxima protecció que li puguin oferir els poders públics.” 
Però amb una potència veïna com l’espanyola, amb l’única ànsia de fagocitar tot el que no sigui castellà, imposant percentatges en detriment del català a l’escola i el yo soy español, español, español que fa que els espanyols es creguin superiors pel mer fet de ser espanyols, o ens comencem a creure el nostre país, amb tot el que comporta, o acabarem devorats per la superpotència veïna, almenys culturalment que, i em fa mal dir-ho, Telecinco és líder d’audiència al nostre país.