Us presento un exemple clar del que per a mi és una cantautora model. Parlem de serietat, compromís, empatia i tota una sèrie de valors que, per culpa de l’ego artístic, algunes vegades trobo a faltar en alguns líders de projectes de repertori propi o de versions.

Anna Sánchez és intèrpret i compositora, situa la veu com el seu primer instrument. Nascuda al Prat de Llobregat l’any 1998, i orgullosa de les seves arrels, finalitza els estudis superiors al Taller de Músics, amb nocions de producció, piano i bateria. 

Degut a un diagnòstic mèdic relacionat amb la neurodivergència, Sánchez va considerar un canvi de temàtica en el seu Treball de Final de Grau, i va passar de fer una anàlisi sobre alguns discos a tractar directament, des del vessant de la música, problemàtiques relacionades amb la salut mental i emocional, tals com el TDA i TDH, la depressió, l’ansietat, trastorns obsessivocompulsius i altres conductes perjudicials per a la salut. 

Després d’un treball intens de recerca d’informació sobre aquestes afeccions, la cantautora va realitzar algunes composicions encarades a reflectir aquestes realitats, jugant amb la combinació dels efectes harmònics i rítmics de la base instrumental amb les lletres per recrear de forma fidedigna les sensacions viscudes en cada situació. Va exposar aquest treball a La Capsa, al Prat de Llobregat, durant el seu Concert de Final de Grau, recolzada per una banda en la qual vaig tenir la sort de participar com a baixista, tant en el concert com durant la gravació de l’EP. 

De tota aquesta experiència, Anna Sánchez en destaca l’efecte positiu que va tenir sobre ella realitzar aquest treball de recerca, i els efectes que això, i el procés terapèutic, van tenir sobre la seva vida quotidiana. A més, fa una comparativa, valorant positivament la importància que es dona a aquest tipus de temàtiques a Espanya, en comparació de com es tracten a llocs com el Japó, el seu lloc de residència actual; sense deixar de remarcar que cal seguir treballant en la línia del progrés. 

En el vessant musical, destaca la importància del directe, la nitidesa del so de la banda i el compromís, i entén el treball en grup com una relació a diverses bandes que s’ha de cuidar amb amor i respecte. Involucra els seus companys en el procés de creació, demanant consell i assessorament sobre com aconseguir el so que busca en cada moment, oferint-los llibertat creativa per aportar el seu gra de sorra, fent que respectin les directrius i que s’inspirin en les lletres de cada tema. Valora de forma essencial que hi hagi una química entre els músics, una amistat que faciliti la fluïdesa dels diferents escenaris, tant els assajos, les gravacions com els directes. 

El seu primer tema en català, anomenat Terra, és un senzill que ha aparegut en temps recents a totes les plataformes audiovisuals. Es tracta d’una reflexió sobre la velocitat amb què avui en dia vivim les experiències, la sensació d’estar sol enmig de les multituds i la importància del procés de construcció d’un mateix. Podeu trobar aquest tema cercant a Aesthetic Antropology, a més de la resta de les seves composicions. 

I com n’és de bonic poder treballar amb algú que pregunta, cuida amb amor cada detall, a cada persona, algú que sap dir que sí, i que no! Anna Sánchez és, en conclusió, i des del meu punt de vista, un model a seguir quant a figura de cantautor exemplar que respecta i té cura de les persones que l’acompanyen durant els processos creatius, a més de ser algú a qui tenir en compte quant a evolució personal registrada en les seves obres, doncs malgrat els moments foscos, ha trobat maneres de sobreposar-se a ella mateixa i les seves dificultats personals amb i sense ajuda externa. 

Et saludo des d’Andorra, estimada amiga. T’agraeixo la vida compartida fins avui i, si et desorientes i mires a l’est, em trobaràs agafat del teu braç amb el bastó preparat per caminar.