Affatus

Amb affatus Ramon Llull definia, el 1294, la capacitat de comunicació dels éssers animats, capacitat que va més enllà del llenguatge, “lo sisè seny”, en deia. Sent així, Affatus ha estat el concepte triat per Eve Ariza per encapçalar l’exposició de la seva obra i el llibre d’art que l’acompanya. En l’elaboració d’aquest gran projecte –exposició, llibre i activitats en torn l’obra– he tingut el plaer i la sort de col·laborar tant amb l’artista com amb l’Aurora Baena.
La primera obra de l’exposició data del 1997 i les darreres han estat elaborades tot just a l’exposició. És cert, són 25 anys de carrera condensats a l’Espai Caldes, però la seva distribució i la seva voluntat no és cronològica. Tant el llibre com l’exposició s’estructura en els quatre àmbits que vam definir tots tres endinsant-nos en l’obra disponible al taller i la repartida entre col·leccions privades. Hores i hores d’inventari i conversa per definir, finalment, els quatre territoris: el BLA, el Consum, el Rizoma i el Pensament màgic. Els dos primers gaudeixen d’una actitud i capacitat crítica, sàvia des de la ironia, contestatària des d’allò cru i des del color rosa, del qual són portadores les criatures del BLA, la comunicació planificada i buida, el codi de la relació social mercantilitzada. 
Supera les formes del BLA i del Consum l’estratègia del Rizoma, l’arrel horitzontal, la xarxa de nuclis nutricis, la vida de la trumfa, de la cooperació, el retorn a la terra i a les formes còsmiques –el cercle de les Revolucions i consonàncies. Tot plegat una superació de la relació social perduda a la recerca de l’affatus, de la capacitat real de comunicar i de l’entesa cooperativa, com les patates. Aquesta saviesa impensada que demostren les trumfes és el centre del Pensament màgic, on a la perspectiva científica se li suma el coneixement derivat de l’art i aquell que tant se li assembla, la intuïció o el coneixement revelat, el qual ateny al principal canal de transmissió de l’artesania, aquella manera de fer que a través dels individus que treballen la terra i les seves matèries vehiculen el cabal de la civilització. Una transmissió que es pot identificar amb el sisè sentit lul·lià i que ens apropa a la superació dels codis de la mercaderia tal com la coneixem.
Pensar l’obra d’un artista és un procés apassionant. Hom es troba al davant, amb el seu bagatge, com qui acudeix al museu a contemplar-la, a conèixer-la, a deixar-se prendre i sorprendre pels codis que la mateixa obra ens proposa. Eve Ariza ens parla del dia a dia, dels malestars i les frustracions que ens afligeixen, de com adeqüem les nostres mirades i les nostres pràctiques a la realitat econòmica que ens toca viure, i ens parla de com superar tot plegat, de com trobar-nos amb l’altre, de com cooperar.