Les lesions –molt habituals en el món de l’esport– i el rendiment per sota del que s’espera d’alguns jugadors –sempre s’espera el millor de tots encara que es tracti d’un treball en equip– han portat el Club Bàsquet MoraBanc a agitar la coctelera més del que estaven acostumats. La Lliga ACB és exigent. En tot cas, els pressupostos no juguen. Les regles continuen sent les mateixes: cinc contra cinc i ficar la pilota dins d’una cistella. L’equip que més anota guanya. Els diners no anoten cistelles, ni tampoc els pocs diners. És un joc. El Bàsquet Club MoraBanc va guanyar l’FC Barcelona Lassa, però aquesta victòria només li va servir per sumar-ne una més. Si perden contra un rival de menys qualitat no servirà per a res. I de desfetes així, aquestes temporades, n’hi ha hagut unes quantes, i ningú parlava de pressupostos i de grans equips. El BC MoraBanc, entre unes i altres coses, remou la coctelera sense parar. Porta Chris Copeland, que sembla que no ha satisfet prou. Cal dir, en defensa seva, que es va lesionar, però mai va fer la sensació que tingués un ritme de competició. Després han aconseguit els serveis del francès Landing Sané, amb un perfil idèntic al de Copeland, tot i que amb més ritme, ja que havia jugat amb el Grissin Bon Reggio Emilia italià. Igual que Copeland, no trepitja massa la pintura, a excepció d’alguna esmaixada, i és d’aquells ales pivot que tant agraden al BC MoraBanc. Amb John Shurna repeteixen peça i, en comptes de tenir tres ales pivot amants del joc exterior, es desfan d’un i fitxen un interior dur i físic, Colton Iverson. Una oportunitat de mercat. A veure si, agitant la coctelera, el pressupost no se’n ressent i aconsegueixen jugar el play-off per al títol per salvar la temporada.