L’Express du Midi del 16 d’agost del 1936 ens explica que a les portes d’una Espanya sagnant les valls d’Andorra viuen de ple els tràgics esdeveniments que estan succeint al país veí. 
El problema de proveïment és el que angoixa més a Andorra, on es produeix poca cosa i només es pot trobar sègol, trumfes, alguns llegums, una mica de blat i tabac. Un dels principals recursos després de la indústria hotelera és el comerç de bestiar. Per la resta, el país necessita importar-ho tot: vi, lli, farina, sucre, cafè, etc. Ai las! Tots aquests productes venen d’Espanya i a uns preus inferiors als francesos. Ara la frontera espanyola està tancada i només arriba el correu. El país ja està patint una mancança d’aliments i de productes de primera necessitat. El vi que compraven a Espanya a 4 sous el litre i el revenien a 8 ara els costa 2,50 francs pels alts costos de transport. I el que preocupa encara més és no saber quan temps durarà el conflicte al país veí tenint en compte que el port d’Envalira quedarà impracticable amb les primeres neus i això durant mesos. 
A això s’afegeix que els andorrans tenen pocs francs i més aviat pessetes que no troben on liquidar-les. Els poc turistes francesos que venen ajudaran momentàniament a sortir d’aquest enrenou. Un bon nombre de comerciants i hotelers tenien els seus diners a bancs de Barcelona o de la Seu i per ordre del Govern han suspès els pagaments. Davant l’extrema dificultat de portar a terme transaccions hi ha també la impossibilitat de fer pagaments en no tenir francs. Està clar que si aquesta situació persisteix caldrà que els coprínceps donin un cop de mà tot i que el bisbe s’ha exiliat. 
Fins fa poques setmanes, la seguretat de les valls d’Andorra estava a mans de 6 persones i un cap. El veguer francès ho ha entès i ha demanat a les autoritats que facin el necessari per ampliar aquest cos armat amb uniforme caqui. Però és temps de collites i els andorrans no estan per a foteses. Pensen que els espanyols ja es barallaran entre ells i si els ataquen ja trauran els fusells per defensar-se. El periodista pensa que els caldria recordar que el que ha donat renom a aquest magnífic país són els drets sagrats de l’hospitalitat. Li preocupa que de més en més vinguin individus sospitosos que busquen identificar els refugiats espanyols. Alguns d’aquests anarquistes ha vingut per amenaçar o per cantar la Internacional sota les finestres de la casa ocupada pel bisbe Guitart. D’altres no s’han amagat per dir que si els revolucionaris guanyen sabran netejar Andorra...
Per què aquest últim refugi de pau ha de veure’s trasbalsat per l’odi i pels tràgics esdeveniments fratricides? El periodista es demana si no seria el deure de França d’assegurar la integritat del territori andorrà i la seva seguretat pública.
Els nervis estan a flor de pell.