Així ha anat

És el meu primer comentari com a exbadaire. El més important és que aquest Mundial ha estat magnífic, gairebé insuperable. Jo no retrauré res a ningú, ja que no es tracta del meu paper ni em sembla procedent fer-ho. A més, estic convençut que hi haurà una legió de voluntaris per fer-ho.

L’elecció de Qatar com a seu ha estat un encert. Sabíem que hi havia carències. Sense cap mena de dubte, les trenta-dues seleccions que van accedir a la fase final hi van arribar plenes d’il·lusió. Però les coses són com són, només podia guanyar un. En tot cas, quan un equip arriba a la fase final d’un Mundial ja sap que no hi ha rival petit. Els que no han guanyat en aquesta ocasió –esperem que tots els que llegeixin aquesta crònica ho puguin veure– no han de descartar que aviat tornin a jugar una nova fase final i també puc dir que hi haurà noves possibilitats perquè aquests equips juguin la pròxima final d’un Mundial, i un d’ells la guanyarà. Cal ser optimista, ja que qualsevol altra cosa no serveix per a absolutament res.

Un comentari per a llestos. Hi haurà qui digui, “bé Qatar era Qatar”. Però Corea del Sud i Camerun eren Corea del Sud i Camerun i tot i així van ser capaces de guanyar Portugal i Brasil, fet que ha donat molta emoció al campionat. Gairebé tots els equips han lluitat fins al darrer moment, però com afirmava Cruyff, “si no pots guanyar, assegura’t de no perdre”. En la fase prèvia no era important ser primer o segon, sinó accedir a un quadre assequible que permetés passar les eliminatòries sense desgast excessiu, fins a arribar al darrer partit.

En tot cas, els classificats per a la final han estat França i Argentina, però com ja he dit només un podia guanyar el Mundial. Hem vist un gran partit, com correspon a dues grans seleccions que ja havien estat campiones del món. França és França però no ha aconseguit endur-se la Copa tot i lluitar, com tothom es pensava que farien, fins al darrer moment. El que sí que és cert i sempre s’ha dit és que Argentina és Argentina, i crec que Argentina ha acabat per donar-nos la raó.

Un últim comentari. Molt important. El partit s’ha decidit en la loteria dels penals, que com és prou sabut pot decantar-se per una selecció o l’altra, de manera que pot semblar injusta per al perdedor. Arribats a aquest punt, només em queda felicitar el campió i recordar que ha estat un plaer estar amb tots vostès.

Una abraçada a qui vulgui rebre-la i moltes gràcies. Visca el Mundial!