La pandèmia de coronavirus ens ha passat factura. Ho diuen els estudis i dades fetes públiques pels estats d’arreu del món, col·legis professionals i centres d’investigació. Ens confirmen que la salut de la població se n’ha ressentit, principalment la salut mental. Estrès, depressió i angoixa per l’avui i pel demà. Aquest demà que encara veiem tan negre. I és en aquesta cruïlla que la resposta de no pas poques institucions s’ha limitat a facilitar l’accés a l’atenció psicològica. Mesura necessària encara que insuficient. Perquè llegint els mateixos estudis i analitzant les mateixes dades observem que la Covid no ha impactat tothom per igual. Així ho demostra un informe publicat a finals de l’any passat per ESADE. La conclusió és que la situació generada arran del SARS-CoV-2 afecta de forma diferent les persones segons el seu sexe i la seva situació socioeconòmica, sent les dones les més perjudicades. Per què? Són elles les que tenen condicions laborals més precàries i inestables, les que cobren menys i les que carreguen amb la major part del treball no remunerat, és a dir les cures, segueix l’estudi. Això sense tenir en compte les situacions de violència a les quals se solen veure confrontades pel fet de ser dones. Aquest treball, i també les dades recollides per diferents institucions, ens donen la clau de la solució –si la volem llegir–. I aquesta no passa per ajudar a malviure amb la pena, sinó per anar a l’arrel i erradicar-la definitivament. És una opció política millorar les condicions laborals, acabar amb l’opressió de les dones i garantir una millor protecció social. A les seves mans està.
