Estimat ministeri de Cultura,
Els confesso que aquesta setmana potser no hauré d’escriure aquest article. No pas per mandra, sinó perquè ja l’hem escrit entre uns quants a les xarxes socials i els mitjans de comunicació. El tema s’engega amb una conversa mantinguda fa uns dies a Facebook amb Sebastià Bennassar i culmina amb un parell d’idees posades damunt de la taula pels també escriptors Bel Olid i Oriol Ponsatí-Murlà. (Malauradament, per poder-lo presentar amb cara i ulls, hauré de fer-ne lliuraments.)
D’entrada, jo proposava: “A Andorra se subvenciona l’enregistrament d’un disc, l’edició d’una revista, la sortida a l’estranger per fer concerts, etcètera. Trobo molt bé que totes aquestes subvencions hi siguin, que qui vulgui s’hi presenti i que a qui se li n’atorgui en gaudeixi. Encara trobo a faltar, però, subvencions per a la creació d’obra literària. Mireu què fan aquí a la vora –les atorga la Generalitat de Catalunya–. No sembla complicat. Tinc amics catalans que reben ajuts un cop han presentat un projecte raonat –terminis, estructura...– i una mostra de l’escrit. Per seguir dedicant-se a escriure.” (Seguia un hiperenllaç amb les explicacions. Ja us en faré cinc cèntims en el pròxim lliurament.)
A això responia Bennassar: “Estimats amics andorrans, crec que ho enfoqueu malament. Les ajudes de la Generalitat no estan malament però no et treuen de res. M’explico. Normalment donen uns 3.000 o 4.000 euros per projecte. A pagar en dos cops, 80% a l’inici i 20% després. Te les solen concedir a finals d’agost i has de presentar l’obra al gener. És clar que si estàs a l’atur –o en una situació fotuda– això és fantàstic, però ningú no deixarà una feina per acabar la novel·la en tres mesos només per aquests diners... A més a més, en els següents quatre anys no t’hi pots tornar a presentar. Crec que heu –i nosaltres també– de mirar el model francès, que atorga entre 7.000 i 14.000 euros i, sobretot, la borsa d’any sabàtic, de 28.000. Per cert, a Espanya tampoc no hi ha cap beca a la creació. D’altra banda, les beques de la Institució de les Lletres Catalanes són per a escriptors de tot el domini lingüístic... suposo que també us hi podeu presentar.”
Jo contestava: “Entenc la teva reflexió. Segurament tens raó: el model bo de debò potser és el francès més que no pas el català. De tota manera, nosaltres venim del no-res. Per comparació, un modest sistema de subvencions com el català ja seria un gran què. Un primer graó. Vaig estar mirant-me les darreres atorgades per la Generalitat i solen moure’s entre els 3.000 i els 5.000. Jo mai he vist una quantitat de diners tan enorme –3.000 euros!– per cap creació literària pròpia. Mai! Ni de bon tros. El que rep un autor de la indústria ja sabem que són les escorrialles. Per cert, no em referia a haver de deixar cap feina per dur a terme aquesta altra. No ho veig com un sou per una dedicació exclusiva –perquè, com crec que tu suggeries, pocs mesos sobreviuries amb aquests calés.”