Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Juanma Casero

Juanma Casero

Director de teatre

 

 

Al carrer




El teatre, la música i el circ han tingut sempre el carrer com a escenari natural. Des que a l’edat mitjana van començar a circular els joglars, els goliards, els traschedarores i els menestrils, que havien de buscar el seu humil raconet als burgs, urbs i pobles per poder representar les seves farses i poemes, però també els clergues, que van haver de treure els seus Misteris a la porta de les esglésies. Tots han buscat refugi al carrer. És a dir, entre el poble.
El carrer era l’escenari natural perquè les seves cançons i les seves històries fossin conegudes i reconegudes per la major quantitat de gent possible No només per obtenir fama o popularitat sinó també perquè el carrer permetia ingressar més diners, més almoines, més catxet.
El carrer sempre ha sigut element primordial per a molts artistes, que hi troben un espai lliure, sense condicions per poder crear i expressar-se. La Comedia dell’arte es representava a les laces, i es va estendre per tot Europa a bord de carros i carretes amb una facilitat increïble Des de Roma fins a Rússia arribaven les històries improvisades per aquells personatges. Però la història avança, evoluciona, i és en el moment que les companyies comencen a disposar d’espais propis, corrals, hotels, teatres i salons que les arts escèniques comencen a adquirir un tarannà elitista. Queden restes del món anterior, perquè no és el mateix aar a la cassola d’un corral de comèdies, al pati o als mosqueters. Encara hi ha classes. Potser és a partir d’aquest moment quan el teatre al carrer comença a carregar amb l’estigma que és per als pobres o per als qui el teatre és una forma de demanar almoina.
Ens hem tornat més senyorets. Ara volem audiovisuals, il·luminació espectacular, disseny de so i el vestuari més elaborat del mon. També es paga i també es cobra –i en això sí que he de donar gràcies que hàgim evolucionat– i sembla que el carrer ofereix tot un mon de possibilitats als buscavides, per a tots aquells que fan semàfors: aprofitar el minut escàs que els cotxes estan aturats per interpretar un breu número i exhibir el seu talent exprés. Moltes cantonades estan plenes de titellaires, músics i artistes que sobreviuen en aquest reducte creatiu. Però per sort hem crescut i hem convertit el teatre de carrer en un gènere propi: l’espectacle que es representa en un espai obert, la llibertat que ofereix els carrers per donar de nou al públic la possibilitat de sentir-se part del que l’artista crea: fanals, façanes, el soroll dels locals, els veïns que pul·lulen i que potser protesten, tot és part de la banda sonora, com una ampliació de Silenci 4’33” de Cage.
Que aquesta humil reflexió serveixi per incitar els curiosos a passar pel FesTac, i viure teatralment el carrer, assaborir aquesta llibertat. I que hi hagi moltes més oportunitats.

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte