Alerta amb els estigmes

Els mesos d’hivern estem acostumats a conviure o a patir grips o refredats que durant alguns dies ens amoïnen, sobretot si s’acompanyen de febre.
És cert que la vacuna contra la grip permet o estalviar-se-la o si més no d’atenuar-ne els efectes a les persones més fràgils. Però, com que tenim tendència a baixar la guàrdia i a sobreestimar les nostres defenses, molts de nosaltres assumim que una o dues setmanes de l’hivern arrossegarem algun constipat o atraparem la grip.
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) diferencia la grip estacional i pandèmia per grip. La grip estacional és la que any rere any ens ataca, mentre que les pandèmies són de tant en tant, tot i que ens ataquen de manera massiva. La darrera va ser el 2009, amb la grip porcina.
I quan vull filar més prim en les dades d’aquest organisme internacional, m’adono que cada any la grip estacional, és a dir la grip normal, provoca la defunció de fins a 650.000 persones arreu del món. Vaja!
Els darrers anys ens hem acostumat a prestar molta atenció a les alertes sanitàries fetes pels organismes competents per advertir i donar consignes per fer front a les malalties noves que s’estenen com l’Ebola, o el rebrot de xarampió, que es pensava erradicat, en algunes àrees del planeta.
Però és veritat que pot ser algunes d’aquestes alertes ens quedaven una mica lluny, fins a l’arribada del coronavirus.
Els que treballem en entorns poblats tendim a ser més vulnerables a l’hora d’atrapar els virus que circulen i que es colen entre les persones. També, per això intentem estar més a l’aguait i ser més cauts.
Però vet ací que des de fa unes sis setmanes ha aparegut un nou virus. Un virus que segons els experts no s’havia vist mai. Un virus al qual no tenim immunitat i, per tant, davant del qual estem totalment desprotegits. Un virus nascut a la ciutat de Wuhan a la Xina, i que malgrat les mesures quasi draconianes de precaució de la Xina i dels protocols establerts per l’OMS arreu, s’ha escampat a bona part del món. A França, per exemple, hi ha ara per ara onze persones contagiades. Les autoritats sanitàries indiquen que els símptomes són semblants als d’una grip o als d’una pneumonia.
Aquesta situació fa que la mirada de la població envers les persones que, com una servidora, arrosseguem un constipat sigui inquisidora i que hàgim de justificar dia rere dia que no patim coronavirus, ja que no hem viatjat darrerament a la Xina.
De fet, s’ha creat una psicosi tan gran sobre aquest virus que, sense subestimar el mal que fa entre la població, amb ara per ara 800 morts a la Xina sobre una mica més de 1.400 milions d’habitants, ressorgeixen vils estigmes envers la comunitat xinesa. Amb el desenvolupament d’aquest virus, s’ha propagat un racisme irracional envers els asiàtics que no té cap mena d’explicació, més enllà de les pors de l’altre i justificar un anhel de confort conservador. I jo observo amb indignació i tristesa, a Andorra i arreu, com les persones amb faccions xineses, encara que siguin andorranes, espanyoles, franceses o d’altres nacionalitats, estan sotmeses a atacs racistes i vexatius quotidians. Fins al punt que han aparegut hastags #No soc un virus de persones amb faccions asiàtiques i mascareta per retrobar un mínim de dignitat.
Per meditar.