Pel que es veu han estat unes 40.000 les bosses tèxtils reutilitzables per comprar fruita i verdura, les que es van repartir dimecres passat amb motiu del Dia internacional lliure de bosses de plàstic. És a dir, que un de cada dos habitants del país hauria de tenir-ne com a mínim una. Reconec, però, que jo no he estat capaç d’atrapar ni tan sols una d’aquestes bosses, contràriament a d’altres persones –segurament amb més temps lliure que jo– que pel que m’han dit se’n van emportar unes quantes. El cert és que devien pensar que al preu d’un euro segurament després no en comprarien cap, tot i que a primera vista sembla un preu assequible. Mea culpa, doncs, per no espavilar-me prou, però em temo que són molts els que s’han quedat com jo. A conseqüència de no disposar de la meva part alíquota de bosses tèxtils, ara quan vaig a la secció de fruita i verdura m’envaeix un terrible sentiment de culpa perquè penso que potser no estic fent tot el possible per convertir-me en un consumidor responsable. Tot i així, el cert és que em refaig més aviat que tard quan només amb una ullada comprovo, a dreta i esquerra, que tothom recorre, com jo, a les habituals bosses de plàstic de tota la vida. “Aquests també duen haver-se’n quedat sense”, penso. Accions puntuals com la de la setmana passada poden servir molt bé per conscienciar sobre la necessitat de canviar d’hàbits, però si no anem més enllà els resultats trigaran molt a arribar i potser serà massa tard. De moment, a Andorra la Vella ja hi haurà bosses biodegradables per a les caquetes dels gossos. Potser hem de fer més cas als infants sobre com actuar.
