Acomplint les recomanacions internacionals, el Govern ha apostat per donar més competències al Raonador del Ciutadà perquè pugui actuar com a òrgan per lluitar contra el racisme i la discriminació. Una mesura molt necessària aquí i arreu, tenint en compte com de fàcil és fer saltar l’espurna de l’odi. De fet, deixant de banda els casos més greus, d’actituds de menyspreu, burla, maltractament envers persones provinents de països que es consideren inferiors –o menys desenvolupats– el nostre dia a dia n’és ple. Segur que han sentit a la botiga com es ridiculitza tot un poble per la seva forma d’actuar o la seva llengua. O a la feina com es critica “aquella gent” pels seus trets, tots ells negatius i que tan sols es poden prestar a l’escarni. Es tracta d’un mecanisme tan pervers que fa extensives a tot el col·lectiu les característiques d’un sol individu. Aquell que crida, que no té formació, que és gandul, que té costums del passat... Que és pobre, en definitiva. Aquestes actituds les hem vist al carrer però també en estaments que n’haurien d’estar lliures. Així, no és el mateix que un tribunal que ha de jutjar un fet tingui al davant algú que ni entén la llengua que no pas una persona que ocupa un càrrec que li dona valor. O algú que gaudeix d’una posició social superior. Si més no, una certa delicadesa a l’hora de formular les preguntes la trobaran en el darrer cas. Per això és tan necessari impulsar tota mena de mesures per posar fi a aquests comportaments. Que se sàpiga que s’és perpetrador d’una acció discriminatòria. I que això no és propi d’un bon ciutadà.
