Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de TDiaztorrent

Txema Díaz-Torrent

Professor

 

 

Alícia al País dels Botons




Vinga, donem-li a la cosa un toc d’Eugenio, a veure si som capaços de maquillar-la una mica: “El saben aquell, que diu que Alicia Rubio, diputada a l’assemblea de la Comunidad de Madrid, va declarar que ‘empodera molt cosir botons’, i que ella proposaria substituir l’assignatura de feminisme per la de costura, als currículums educatius?” Res? Coi, ni així. No fa punyetera gràcia.

I l’episodi no deixa de tenir certa conya. La senyora en qüestió, que ha saltat a la fama (és una manera de dir-ho) els darrers dies, perpetrava les seves confessions com a reacció a la iniciativa d’un partit, de signe diferent al seu, per introduir mesures educatives contra els estereotips de gènere. Per a ella, però, tot està relacionat amb postulats feministes, i el feminisme és càncer, va assegurar. Serà que on la diputada autonòmica hi veu cèl·lules cancerígenes jo observo, simplement, un esforç per redreçar l’asimetria laboral o formativa entre homes i dones. O per avançar a l’hora de garantir que cadascú pugui exercir lliurement els seus drets, el que no implica que es coartin els de la resta de persones. Ves per on, jo no hi sé trobar el teixit tumoral per enlloc. Un altre dels temes de fons és que aquests posicionaments xirridictatorials defensen el lesbianisme, l’LGTBIQisme i marranades similars. I fins aquí podíem arribar. Ja està bé de noies sanes i en edat de procrear com a truges que, en lloc de parir, malgasten la vida a la dutxa amb les amigues fent ditets i tisoretes. Ja n’hi ha prou, per favor, de joves mascles fèrtils que malbaraten els seus soldadets en piruetes gimnàstiques sodomítiques quan haurien de dedicar-se a pol·linitzar femelles. On s’ha vist, com argumenten les feminazis i els polliactivistes, que tothom faci amb el seu cos el que li surti de l’entrecuix i que, en tant que fer-ho no obliga ningú a imitar-nos, tots puguem decidir si volem jugar a metges i infermeres? O a infermeres i infermeres, per què no. El problema és que al final tot acabarà com el rosari de l’Aurora, amb tant intercanvi de fluidxxs corporals, al que per postres s’afegeixen les clíniques-abortori i els naixements de nens d’origen immigrant, que, ja ho sabeu, un bon dia es fan grans i es tornen traficants i violadors.

L’Alicia passa les nits del lloro perquè les bolleres de dalt no paren d’orgasmar i udolar com a gosses, i perquè els mariques de sota donen pel sac, fins a altes hores de la matinada, amb cançons de Queen. Consumeix l’estona buscant l’Endlösung, la solució definitiva per erradicar aquests desviats, que per a ella són limfomes cutanis de l’epidermis social. No dorm, i té temps de sobres per pensar en com fer-ho. I no para de cosir botons. Per això és tan pode-rosa.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic