Els currículums no són més que una relació d’un seguit de titulacions, algunes de pagades i d’altres de guanyades, i d’una sèrie de llocs de treball que has ocupat al llarg de la teva vida professional. És la carta de presentació que fins ara et donava entrada o no a una ocupació desitjada, buscada. Ara, però, també hi compta allò que apareix a les xarxes socials. Però el model educatiu des de primària i ja l’universitari estan canviant cap a un model nou de competències. Tu no aproves un curs pel que has tret de nota sinó perquè has demostrat que ets competent o no en segons quines matèries. Per això, el currículum també haurà de canviar de format. Cal fer una llista de quines són les teves aptituds i quines les teves competències per accedir a una feina. Molts cops, massa, pel simple fet de tenir una titulació i uns anys de treball al sector certs professionals es creuen aptes per ocupar llocs de direcció i de coordinació, però més tard es demostrarà que estaven equivocats. Bé, es demostrarà per alguns, perquè els responsables mai o quasi mai seran tan atrevits per reconèixer que el vestit els venia massa gran. Per això cal ser honest, honrat i, sobretot, sincer amb un mateix. La meta d’una professió, i crec que de la felicitat personal, no ha de ser per força el despatx de dalt, sinó fer al millor possible allò que realment saps fer. El poder en molts casos està sobrevalorat, en el sentit social i també en l’econòmic. Jo afegiria al currículum un apartat en què l’aspirant al lloc de feina hagués de posar què és allò de la professió que el fa feliç. Seria determinant per veure en què és competent.