Allò que mou el món

Vet aquí que m’ha tocat escriure l’article per avui, el dia de Sant Jordi. És una data assenyalada més del calendari que no passa desapercebuda. Encara que se’ns hagi oblidat, immersos en la voràgine consumista, es commemora l’heroïcitat de qui va salvar la princesa de les urpes d’un drac, amb una espasa i un escut. Valors com la valentia, l’honor i l’amor, que ho poden tot, són els que en destaquen d’aquesta llegenda que ha perdurat al llarg del temps. I segurament ho seguirà fent; la força del diner ho pot tot també.

Però entre llibres, roses de colors sovint inversemblants, paradetes i carrers plens de gent àvida d’adquirir aquells objectes en espera de rebre’n algun també, em demano què és allò que realment mou el món. Allò que ho pot tot de veritat. Arquimedes va dir, uns anys abans de l’adveniment del messies: “doneu-me una palanca prou llarga i un punt de suport i mouré el món”. Sens dubte parlava des del seu vessant de matemàtic i romàntic. No li faltava raó, científicament parlant, però el món és molt gros i allò que el mou és una altra cosa, en el sentit figurat, és clar.

Esmorzant, com quasi cada dia en un local de Sant Julià, el cambrer em va deixar anar una frase del tot anodina en la qual posava els diners al centre de tot allò que mou el món. Era el típic comentari d’aquells a qui la sort no els ha somrigut massa el dia de la rifa de Nadal. Algú li contestava que mentre hi hagi salut... Va ser aquell comentari que em va inspirar per redactar algun dia unes ratlles sobre aquelles coses que fan que la vida avanci, canviï, evolucioni... I ho faig coincidir amb la festivitat d’avui perquè, naturalment, els diners són una d’aquelles coses, ens agradi o no. Avui, el consum de llibres i roses ens ajudaran a demostrar que algú ens importa o ens inspira.

I és que els diners marquen el valor de les coses, però alhora el treu quan tens la sort de tenir-ne molt. És contradictori. Però val més pecar de tenir-ne molt, la veritat. Llavors ja intentarem de no perdre el món de vista. Diuen que els diners no donen la felicitat però que ajuden. Tot depèn del que considerem la felicitat. Per a alguns la felicitat és el regne de les petites coses, dels petits plaers que fan que el dia a dia sigui una experiència de plenitud. Un cafè a la terrassa d’un bar observant simplement la gent passar, una estona de lectura, un passeig per aquell indret que ens resulta especial o captivador, una trobada entre amics per xerrar de tot i de res... mil petites coses que no costen gairebé res que fan que es mogui el nostre món, sense necessitat de grans escarafalls. Per d’altres, la felicitat dependrà una mica més dels diners: viatges, hobbies costosos, comprar articles de luxe...

Tot és legítim i respectable. De vegades, els uns envejaran els altres i de vegades no, tant se val. Però està clar que els diners poden ajudar a cercar la felicitat, òbviament, i en una societat consumista com és la nostra, més. Fixeu-vos en el dia d’avui. Algú dubtaria dels sentiments de l’altra persona si no ens regala un llibre o una rosa? No sabria què dir-vos. Així, regalem-los, no sigui el cas.

Però en el fons tots sabem què és allò que mou realment el món. Sabem que són les decisions preses quan hi ha l’amor pel mig les que sacsejaran la nostra existència. Per bé o per malament, tot depèn, però provocaran aquell terrabastall que farà que la nostra vida pugui fer un gir de cent vuitanta graus. Ni tots els diners del món serien capaços de provocar aquell terratrèmol. I ho sabem. Què no haurem fet per amor? Mireu enrere, penseu en les principals decisions de la vostra vida, les de Veritat, amb V majúscula, i digueu-me que no hi havia l’amor pel mig. En el meu cas, sempre.

Amor i diners, aquells dos elements que semblen poder moure el món. I casualitats de la vida, avui, dia de Sant Jordi, van de la mà. De fet sembla que comprem el primer amb el segon. O si més no, el demostrem. Però penseu que la resta de l’any no és Sant Jordi, amb tots els respectes per Sant Valentí, i si hem de fer trontollar, en el bon sentit, la nostra existència un cop l’any, ben poca cosa aconseguirem. Així, si teniu diners bé i si teniu amor, millor. I avui, una rosa i un llibre sempre són un d’aquells petits plaers que fan il·lusió a qui els rep però també a qui els regala. Que passeu un bon Sant Jordi.