Álvarez o el ministre perdut

Vagi per endavant que no tinc res en contra del ministre de Salut, Carles Álvarez Marfany, de les bones intencions del qual a l’hora d’assumir una de les carteres governamentals més delicades no dubto. Dit això, d’ençà de la seva entrada a l’executiu en substitució de la defenestrada Rosa Ferrer ha sumat un cúmul de despropòsits que obren molts interrogants sobre l’esdevenir dels projectes que té entre mans. La seva incursió al ministeri ja va ser amb el peu canviat pel polèmic veto a l’Institut Marquès per instal·lar una clínica de fertilitat a Andorra, que va provocar que el mateix cap de Govern, Antoni Martí, hagués de sortir a fer el paper de parafocs. Tot seguit va arribar la contaminació de la font d’Arinsal, amb la consegüent desastrosa gestió de l’assumpte, que no ha ajudat gens la imatge del país. El pitjor d’aquest cas és que no s’ha gestionat bé ni en l’origen ni el seu seguiment i, pel que sembla, tampoc ho serà en el seu desenllaç. I és que ahir, en referir-se a aquest cas, el ministre es va quedar tan ample assegurant que el que ha passat a Aigües d’Arinsal “és una fatalitat i no es podrà explicar”. Vaja, una manera matussera de deixar entreveure que aquí ningú assumirà les responsabilitats del que ha passat. I no ens oblidem tampoc que ara el ministre vincula els canvis a la direcció del SAAS amb l’expedient obert per les mancances detectades pel Tribunal de Comptes, quan els relleus en qüestió són molt anteriors a l’estirada d’orelles del tribunal. En fi, un desgavell absolut d’un ministre que sembla que està molt perdut. Confiem que aviat trobi la brúixola.