Amb alegria

Dia 2 de gener, primer dilluns de la primera setmana, del primer mes del nou any. És el moment ideal per als bons i nous propòsits de la nova etapa, de la nova vida-ara-sí-que-sí. Aquesta tarda vaig al gimnàs: una sessió de body pump, una de spinning, dues de TXTRY i una hora de piscina. 
Ara estic esmorzant llet de civada amb flocs de de l’Everest purificats amb aigua destil·lada de l’Aneto. He decidit no menjar més carn, ni fuet, ni pernil per descomptat, i nodrir-me només amb aliments ecològics i purs, molt purs. Evidentment no prendré mai més alcohol, gens de sucres –buf, els sucres són el pitjor–, ni greixos, buf, els greixos que ho inflamen tot, ni farines refinades, que, de fet, ja deuen ser sucres. Res de res. Purificaré el meu cos com si hagués passat deu vegades pel riu Ganges i després s’hagués centrifugat. 
Ara que parlo de l’Índia, faré més ioga, tornaré a ioga, però ara triaré una modalitat més dura, més intensa, amb més connexió amb els meus xacres, amb tots els meus xacres. I meditació, mitja hora diària de meditació. 
Penso amb què puc combinar la llet de civada. Quin sòlid podria acompanyar-la? Com que he eliminat tot allò, no se m’acut res. Bé, és igual, ja dinaré més. Bulliré més verdures i ja està. També podria fer un hort urbà al balcó. Sí, un altre propòsit per complir. 
Escolto la tertúlia de la ràdio per oblidar que m’estic morint de gana. Parlen del difunt papa de Roma emèrit. Tot són elogis de la seva figura, de la seva mort, que ha estat zero sorpresa perquè l’home tenia noranta-cinc anys. Tenint en compte que era papa, infal·lible i triat directament per Déu, no calen gaires pregàries, ni misses ni res, deu tenir plaça directa al paradís celestial, vida eterna i ja està. No cal gaire tertúlia. Algun tertulià apunta la seva defensa de l’ortodòxia catòlica més dura, el seu paper com a responsable de la Congregació per a la Doctrina de la Fe i l’encobriment que va fer d’alguns abusadors de menors, però de seguida els elogis i les indulgències tapen el discurs. No hi ha gaire lloc per parlar de la seva proximitat amb els llibres de normes i dogmes i la seva distància amb els fidels, amb les persones pobres que pateixen; de la seva poca empatia amb el món contemporani enmig d’aquells murs solemnes i plens de riquesa. Canvio d’emissora. No cal fixar-se en el costat més fosc de la força. No hi penso dedicar ni un segon més.
Segueixo tenint molta gana, no puc parar de pensar en aquell fuet de Tremp que té aquell punt de pebre ideal, aquell punt d’assecament perfecte, ni massa tendre ni massa sec. 
I decideixo que el millor propòsit per a aquest any és aprofitar el temps i viure’l intensament, sense històries, sense prohibicions ni dogmatismes; amb equilibri, sí, però amb alegria.
Bon any 2023.