Cada any, amb els Year in Search, Google ofereix un retrat digital de les nostres petites urgències quotidianes a nivell mundial. Amb les noves capacitats d’IA del cercador, les preguntes s’han tornat més naturals i conversacionals: “Què passa amb…”, “Parla’m de…” o “Com puc…”, sense perdre de vista les qüestions pràctiques sobre com entrar a YouTube, accedir a WhatsApp Web, traduir paraules o consultar la previsió del temps.

Em declaro fan dels rànquings de tota mena i m’agrada indagar com evolucionen els resultats amb el temps. Curiosament, el primer Year in Search que Google va publicar, l’any 2001, era molt més limitat: predominaven les notícies urgents, les personalitats mediàtiques i els fets que ens afectaven de manera global. Aquestes primeres recerques ja oferien una impressió del que ens preocupa i del que valorem. En l’evolució d’aquests informes anuals trobem el registre dels nostres canvis i adaptacions. I es reflecteix com les preguntes més trivials poden revelar el ritme i les obsessions d’una societat. 

Ritme i obsessions que, tot i que Google domina el mercat de cerques a Andorra amb més del 90 % del total, enguany tampoc podrem conèixer amb precisió. És l’inconvenient de ser un país massa petit per a un gegant tecnològic que no vol segmentar les nostres preguntes habituals. Ens haurem de conformar amb el recull de Google Trends, que permet extrapolar tendències i construir un retrat aproximat dels interessos dels andosins. El resultat és una barreja de pragmatisme, meteorologia i fiscalitat. Deixant de banda marques i comerços, les consultes més freqüents que fem són: "neu avui", "estat de les carreteres", "horaris de bus", "pressupost general", "IRPF 2025", "estabilitat bitcoin"," com fer servir IA per estudiar o treballar", "Tour de França", "dermatòleg", "urgències hospital", "farmàcia de guàrdia", "què fer avui" o el significat de la bandera nacional.

Deixo als sociòlegs extreure’n conclusions formals, però intueixo que aquesta compilació semàntica és una font gens menyspreable per traçar un retrat col·lectiu de la vida quotidiana. Un retrat rítmic i obsessionat que aporta la necessària impressió del que ens preocupa i del que valorem. Per això, que les grans empreses i organismes mundials no ens incloguin en els seus rànquings i estadístiques no deixa de ser un recordatori de la invisibilitat que patim com a comunitat. Una comunitat que, per cert, ja pateix d’un dèficit intern d’estadístiques oficials fiables.
 
Ja sigui al Year in Search o a casa, existim i ens fem preguntes. I encara que siguin desconcertants –com les que encapçalen el rànquing mundial de Google: “Què passa amb el 6-7?” o “Com puc saber si la meva Labubu és real?”–, formem part d’un mateix mapa global que mostra que, fins i tot ignorats, continuem cercant respostes, explorant, aprenent i trobant sentit al món amb curiositat persistent.