Cada matí, quan a Escaldes-Engordany encara dormen, un equip de set dones travessa la porta de servei de l’Escola Andorrana d’Escaldes. Són les cuineres, les mans que sostenen el dia a dia de gairebé 600 alumnes, més docents, monitors, educadors especials i personal d’administració. Són les encarregades de fer possible allò que molts donem per fet: que cada persona que travessa el menjador tingui un plat calent, sa i preparat amb cura.
Abans de les set del matí ja són dins la cuina. I abans que els primers infants omplin els passadissos amb la motxilla a l’esquena, elles ja han preparat prop de 600 entrepans per als esmorzars. Sis-cents. Cada dia. Acompanyats de la fruita neta i preparada.
Un cop servit l’esmorzar, no hi ha temps per a un glop d’aire. El ritme no fa més que pujar: les olles xiulen, els fogons van a tota potència, les grans canastres de pa es buiden, i quilos i quilos de verdures fresques passen per les seves mans fins a convertir-se en els menús equilibrats que l’escola ofereix curs rere curs.
Les hores passen sense treva. De dos quarts de vuit del matí a quatre de la tarda, l’única pausa és el canvi de ritme. Perquè quan els plats ja són a taula i els comensals omplen el menjador, la feina no s’atura: a la cuina, tres d’elles es col·loquen davant les piques i comença un desfilall infinit de safates, cassoles, olles i coberts. Eliminar restes, fregar, esbandir, tornar a col·locar. I mentre les màquines de rentar escupen vapor sense parar, tot ha de quedar a punt perquè l’endemà el cicle comenci de nou.
Tot això no és possible sense una organització interna impecable. Al capdavant, una cap de cuina que orquestra cada moviment amb una precisió mil·limètrica, liderant un equip competent, actiu i unit. Treballen totes a l'una, en silenci, sense estridències, amb la mirada posada en l’objectiu que cap infant es quedi sense dinar i que tot surti al minut exacte.
És un ofici que sovint es fa invisible. Un treball duríssim, físic i mental, amb un component emocional immens perquè, en el fons, elles també cuinen per als nostres fills. I ho fan amb passió, amb dedicació i amb una professionalitat que mereixeria molt més que un simple aplaudiment al pati.
No es tracta de reivindicar un salari més alt –que segurament també– sinó de posar llum a una realitat que sosté l’escola més gran del país. Set dones. Cada dia. Mes de 600 persones alimentades amb dignitat, ordre i cor. Aquest reportatge vol ser aquell agraïment que poques vegades es diu en veu alta. 
Un reconeixement a la feina ben feta, a les mans que pelen patates abans que surti el sol, a les que rascallen les olles mentre la mainada fa la migdiada, a les que cada matí tenen a punt l’entrepà d’un infant sabedores que necessita forces per aprendre.
Gràcies, cuineres de l’Escola Andorrana d’Escaldes-Engordany. Gràcies perquè, gràcies a vosaltres, la gran escola del país té cor, té caliu i té un plat a taula cada dia. És hora que el país us miri i us digui, simplement: gràcies per alimentar-nos, també d’il·lusió.