Amb el patrimoni, juguem net

Deu saber el lector, i si no per això som aquí, que la iniciativa que pretén aturar el projecte d’El Núvol i de passada salvar de la picota l’antiga caserna de bombers de la capital ha reunit en menys d’una setmana mig miler d’adhesions. També ha circulat profusament els últims dies i en termes igualment apocalíptics un post que reclama “salvar” Sud Radio. És formidable, en fi, aquesta proliferació de crides i manifestos a favor del patrimoni arquitectònic sorgits de la (diguem-ne) societat civil. Especialment, davant del mutisme habitual de les entitats cridades a vetllar per aquest mateix patrimoni, no fos cas que s’hi piquessin els dits, i de la indiferència absoluta –institucional i també ciutadana– amb què fa tan sols tres cursos vam assistir, estupefactes, a l’enderrocament de l’editorial Casal i Vall. Convindria, però, no perdre de vista els fets i tenir clares les prioritats: es fa difícil entendre per què cal indultar un edifici –bombers– que ningú fins ara havia cregut mereixedor de ser elevat a l’inventari de Patrimoni. Tampoc el Govern socialdemòcrata. I contra les aparences més o menys interessades, tampoc ningú no ha dit fins ara que les emissores de Sud Radio facin nosa i estiguin destinades a les escombraries. És per això que totes dues causes destil·len, intuïm, un cert tuf de benintencionat oportunisme i amenacen de fer ombra a dos expedients que requereixen atenció urgentíssima: cal Ribot d’Engordany, en perill imminent de caure al terra, i el nyapet urbanístic a punt de consumar-se a la Margineda. L’un i l’altre, ells sí, inventariats i per tant jurídicament protegits. Amb el patrimoni, que és de tothom, juguem net.