Mirin que fa anys que visc festivitats de Meritxell, però mai ho havia fet –no sé si per sort o per desgràcia– des del lloc on suposadament s’han de viure, el Santuari de Meritxell. Allà vaig ser testimoni d’una escena que només havia vist en pel·lícules: tot un seguici de capellans escortant una sotana llarga i blanca, partida per la meitat per una gran franja blava –com la samarreta del Deportivo de La Coruña de la temporada 16/17– ornamentada amb motius daurats, coronada amb un birret –també blanc–, un bàcul brillant i una gran creu penjant del coll. Em vaig quedar al·lucinat. Pensava que tota aquella parafernàlia feia anys que havia desaparegut. Pobre de mi. Innocent.
En fi. Resulta que és tradició recitar una homilia –sí, com les d’Organyà– davant els fidels combregats, i, tot i que l’altre dia la immensa majoria eren gairebé octogenaris, una de les proclames anava adreçada als joves: “Formeu les vostres consciències, sapigueu discernir i escollir el millor en un món on hi ha tantes opcions”, deia. Està apel·lant a l’esperit crític i al raciocini dels xavals, oi? Això sembla. No obstant això, una mica més endavant rematava dient que “el sentit transcendent de la vida el trobareu, en tota la seva plenitud, en la persona de Jesús i el seu missatge”. Caram. Però no m’havies dit –perquè jo encara estic dins el grup dels jovenets, crec– que pensés per mi mateix? I ara em dius que ja hi ha un “missatge” pensat i que no n’he d’escoltar cap altre perquè aquest és el bo? No entenc res. Pensa el que vulguis, però que sàpigues que només hi ha una manera bona de pensar. Tu sabràs el que fas. Imagino que anem millorant, ja que ara, com a mínim, si “pensem malament” és el nostre problema. I no el seu.
Amén, suposo.
