És freqüent trobar al llarg de tota l’escolarització, nens i nenes que presentin trastorns o dificultats en l’aprenentatge de la lectura i/o de l’escriptura, sense que es vegi afectada la seva capacitat intel·lectual. Des de l’escola s’observa un rendiment per sota de la resta de companys i companyes des de l’inici de l’aprenentatge del procés lector. És per aquest motiu, que des del COLA (Col·legi Oficial de Logopedes d’Andorra) s’insisteix en la importància que té la detecció precoç, ja sigui des de l’escola o des del propi nucli familiar del nen o nena, quan aquestes dificultats comencen a aparèixer.
Les famílies podran buscar l’ajuda d’un professional especialitzat, en aquest cas el logopeda, per tal de poder realitzar una avaluació exhaustiva de les dificultats que presenta el nen/a i iniciar una possible intervenció si escau, sabent que l’atenció i la teràpia primerenca permet prevenir o minimitzar els efectes d’aquests trastorns.
Aquests trastorns de la lectoescriptura formen part dels trastorns del neurodesenvolupament, descrits en el DSM-5 “són un grup de trastorns amb inici en el període de desenvolupament, manifestant-se, generalment, de manera precoç”.  Aquests primers símptomes apareixeran en els primers anys d’aprenentatge de la lectura i l’escriptura, i per tant hi haurà diversos indicadors en l’etapa infantil que caldrà tenir en compte, ja que seran signes d’alarma. 
Tot i que els trastorns específics del llenguatge escrit poden aparèixer alhora, és important diferenciar-los, ja que presenten característiques diverses.
Dislèxia
La dislèxia és un trastorn específic de l’aprenentatge de la lectura de base neurobiològica i és el trastorn de l’aprenentatge més freqüent. Els estudis més recents mostren una prevalença d’entre un 5 i un 17% de la població.
Són dificultats específiques en l’aprenentatge i l’automatització de les regles de conversió fonema-grafema. Els nens/es presenten problemes a l’hora d’aprendre que els sons que té el llenguatge oral, tenen una correspondència en símbols escrits: les lletres de l’abecedari. En tenir dificultats per memoritzar el so que fa cada lletra, cometen errors en la descodificació i per tant la velocitat lectora es veu afectada. Aquests errors en la correcta imatge de les paraules desencadenarà alhora, dificultats en la comprensió lectora. Al mateix temps, aquests nens/es presenten dificultats en la consciència fonològica: lletrejar paraules, trobar rimes, repeticions...

Disortografia
La disgrafia és un trastorn grafomotriu i visoespacial que afecta la cal·ligrafia, sovint es mostra rigidesa a l’hora d’escriure, dificultats en la postura o per fer la pinça amb el llapis... Aquestes dificultats en la forma de l’escriptura afectaran la intel·ligibilitat de les seves produccions. Alguns dels errors més freqüents són: escriptura en mirall, mala presentació, espais incorrectes o irregulars de les lletres i paraules (paraules juntes o síl·labes separades), lletres irregulars en forma i mida, lletres majúscules i minúscules utilitzades incorrectament, dificultats per escriure sobre una línia així com dins dels marges, etc. 
La disortografia, molt sovint lligada a la disgrafia, és un trastorn que provoca dificultats en l’escriptura de les paraules: ja sigui per associar correctament els sons d’una paraula o per  memoritzar i integrar les normes ortogràfiques o la combinació de les dues tasques.
Cal remarcar que aquestes dificultats, a vegades són freqüents a l’etapa inicial de l’adquisició del procés lector i que de mica en mica van desapareixent a mesura que es van consolidant i automatitzant aquests aprenentatges. Els nens/es que presentin aquests trastorns (dislèxia, disortografia i disgrafia) seguiran tenint dificultats específiques en edats posteriors i durant tota l’escolaritat.
Per finalitzar, també hem de tenir present que hi ha altres factors com el context sociofamiliar, les oportunitats d’aprenentatge, la desmotivació, la discapacitat intel·lectual o les necessitats educatives i específiques de cada nen/a com a elements a tenir en compte a l’hora de fer un diagnòstic diferencial. En la majoria dels casos, hi hagi trastorn o no, caldrà un abordatge multidisciplinari que garanteixi la millor evolució.