Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de JFernandez

Júlia Fernández

Bibliotecària

 

 

Amb Walme i Giles, de visita




Walmesley Charlton fou un jove anglès que en fer els divuit anys, i abans d’ingressar al Servei Nacional, va decidir viatjar per Europa acompanyat del seu amic Giles.  Des d’Itàlia a França, travessant Andorra, per posteriorment retornar a Londres, viatjaren a peu i fent autoestop, demanant aixopluc a edificis religiosos sempre que podien. 
Iniciaren les seves aventures a Roma, des d’on van recórrer gran part del país, abans de marxar cap a França, tot enfilant la Costa Blava i la Provença, regió on varen gaudir d’una de les seves aficions preferides: visitar i allotjar-se a ciutats medievals. De fet, des d’un primer moment la seva idea era avançar tal com es feia a l’edat mitjana, la qual cosa els va portar a viure situacions d’allò més inhòspites i haver de fer front a tota mena de personatges.
Després de visitar Besiers i Mont Louis, Walmesley va dirigir-se cap a Andorra, franquejant els Pirineus sense gaire pena ni glòria. Cap rastre del Giles arribats a aquest punt, ja que els dos companys de viatge van separar-se a Marsella, quan en Giles va conèixer un mecenes d’art, amic de Le Corbussier, que el va convidar a passar uns dies amb ell. Així doncs, després de 186 pàgines, el nostre intrèpid amic arriba a Andorra, “The Promised Land”. Abans de travessar la frontera, però, va haver de pagar a les autoritats la gens menyspreable quantitat de 1.000 francs. Aquesta taxa, un xic excessiva per a l’època, l’havien imposat els nostres veïns del nord, per evitar que els turistes visitessin les nostres valls, com a revenja per un permís per fer unes obres no concedit per les autoritats andorranes. 
Després de caminar un bon grapat de quilòmetres tot esperant trobar una catedral per passar la nit, s’adonà que el conjunt del país no era més gran que una vila. Quilòmetres després va arribar a una església on un mossèn va procurar-li allotjament a casa d’un pagès. Sorprenentment, l’habitació tenia electricitat,  i al centre hi havia un llit fet de palla, cobert amb uns llençols força bruts. En favor seu direm que la nit hauria estat molt plàcida si no fos per les rates que se li passejaven pels peus. 
L’endemà un simpàtic vilatà va portar-lo a Andorra en cotxe. Allà va comprar salsitxes, un litre de moscatell, pa i un grapat de prunes a molt  bon preu. Ben carregat de queviures, va seure a l’ombra decidit a escriure tot el dia, mentre lloava les característiques del moscatell i s’empassava tota l’ampolla. Sense cap mena de dubte això l’animà a parlar una estona amb el mossèn del poble en llatí, llengua que cap dels dos dominava, i que van decidir substituir pel francès. 
L’endemà, després d’assistir a la missa, i empès per la insistència del seu nou amic, s’enfilà cap a Soldeu, on comprà els queviures necessaris per travessar cap a França, no sense abans deturar-se a observar els bonics paisatges i el nostre cel tan net i clar. 
[Travelling hopefully (London: Hollis & Carter, 1955)]

 

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte