Hi ha idees que necessiten temps per madurar. I n'hi ha d'altres que simplement necessiten canviar de govern. Quan això passa, allò que abans despertava tota mena de retrets acaba presentant-se com una aposta de futur. L'hemeroteca acostuma a ser un bon antídot contra aquests exercicis d'amnèsia selectiva.
La notícia que el Comú de Sant Julià vol impulsar un camp d'entrenament de piragüisme al Prat del Senzill mereix una valoració positiva. És una iniciativa que pot ajudar a promocionar un esport que avui dona grans alegries al país, generar activitat entre els més joves i reforçar l'atractiu turístic i esportiu de la parròquia. Tant de bo pugui tirar endavant.
Però aquesta proposta també convida a recordar una evidència que alguns semblen haver oblidat. Fa anys que diferents governs comunals intenten donar una nova vida al riu Valira.
No és una idea nova. Durant el mandat de Josep Miquel Vila (2015-2019) es va plantejar el projecte del ràfting, un passeig fluvial i diverses actuacions per recuperar el riu. L'objectiu era convertir un espai oblidat en un element d'atracció turística, vincular-lo amb Naturland i generar activitat econòmica durant els mesos d'estiu a peu de poble. Aquell projecte, a més, va permetre una actuació que fins i tot els seus successors han reconegut, la neteja del riu al seu pas per Sant Julià.
És cert que el ràfting no es va acabar materialitzant. També és cert que la pandèmia i els dubtes sobre la seva viabilitat econòmica van acabar fent-lo descarrilar. Però una cosa és qüestionar-ne la viabilitat i una altra ben diferent és presentar qualsevol actuació sobre el riu com una agressió al medi.
L'any 2020, Cerni Cairat celebrava que el projecte fos abandonat per la majoria comunal de Josep Majoral (2019-2023). Recordava que Desperta Laurèdia sempre s'hi havia oposat i denunciava que les actuacions havien alterat el curs del riu i afectat el medi aquàtic. Aquelles declaracions consten a l'hemeroteca.
Sis anys després, el mateix Cerni Cairat impulsa un camp d'eslàlom que, segons explica la Federació Andorrana de Canoa i Caiac, requerirà moure i afegir pedres per adaptar el llit del riu i fer-lo navegable.
La pregunta és inevitable. Què ha canviat? El riu? Les pedres? O simplement el govern comunal? No hi ha cap inconvenient a rectificar. Al contrari. Rectificar és un exercici de maduresa política quan es fa amb honestedat. El problema apareix quan es critica una idea només perquè la impulsa l'adversari i, uns anys després, se'n defensa una de molt semblant sense cap més explicació.
No és la primera vegada que passa. Ja va succeir amb la tirolina. Es va ridiculitzar quan la va proposar Josep Miquel Vila i, anys després, el mateix Comú n'ha recuperat el concepte sota una altra formulació. Potser menys ambiciosa, potser amb un altre nom, però amb la mateixa filosofia de crear un nou atractiu turístic.
Aquest és, probablement, un dels grans mals de la política local. Massa sovint no es jutgen els projectes pel seu interès general, sinó pel carnet polític de qui els presenta. Això condemna Sant Julià a redescobrir, cada quatre anys, idees que ja havien estat damunt la taula.
La bona notícia és que sembla que finalment hi ha un cert consens. El riu és una oportunitat. Tant ho era quan es parlava del passeig fluvial, com quan es projectava el ràfting o ara amb el piragüisme. Potser aquells projectes no eren tan desencertats com alguns afirmaven. Si aquesta és la conclusió a què hem arribat, benvinguda sigui.
Perquè, al capdavall, els projectes no haurien de tenir carnet polític. Haurien de mesurar-se per la seva capacitat de millorar la parròquia, generar activitat, atreure visitants i crear noves oportunitats per a Sant Julià.
L'única condició és abandonar, d'una vegada, aquest costum tan nostre de convertir les bones idees en males idees només perquè les ha tingut un altre.
El riu no vota. L'hemeroteca, en canvi, sí que parla.