L’historiador i polític anglès vuitcentista Lord Acton és famós per haver encunyat el conegut aforisme “El poder tendeix a corrompre i el poder absolut corromp absolutament”. I res més lluny de la realitat. Al llarg de la nostra història els exemples serien nombrosos, però avui ens centrarem en un que, com sempre, va acabar amb una victòria per als andorrans.

Ens traslladarem al 1582. Aquest any, el canillenc Miquel Vesiat fou detingut i empresonat a la Seu per oposar-se a l’extradició d’un passador de cavalls luterà. La persona que ordenà la detenció no fou altre que Joan Roig de Castellví, veguer en temps del copríncep Hug Ambròs de Montcada, el bisbe d’Urgell que ordenà prevere sant Josep de Calassanç, fundador de les Escoles Pies.

Els andorrans, veient l’extralimitació de les competències institucionals del conflictiu veguer, decideixen organitzar un escamot de 35 homes, ben armats amb pedrenyals, per alliberar el seu compatriota. Formaren part de l’escamot Pere Rusca, de Soldeu; Joan Ramon Duran; els germans Joan i Barthomeu de Andreu; Miquel Pelliser i Miquel Bonit, del Vilar; Joan Pere Ricart, el fill de l’empresonat Miquel Vesiat, els germans Barthomeu i Pere Babot, Joan Forest i Bertran Garró, de Canillo; Joan Sulebart, de Prats; Joanot Ribot, de Meritxell; Pere Màrtir del Pubill, de la Mosquera; Bernat Baró, del Tremat; Pere Riba, d’Encamp; Macià i Barthomeu Ribot, d’Escaldes; Andreu Socarra, de la Cortinada; els germans Damià i Nicolau Ortell, de la Massana; Joan Jovany i Pere Aymar, d’Arinsal; Jaume Camp, de Pal; Jaume Alinsó, de la Massana; Pere Màrtir Pià, de Sispony; Joan Sala, d’Erts; Pere Matheu Capella, del Pui; Bernat de La Peyrola i Guillem de Bertran, de la Mosquera, Joan de Jansi i Joan Xoxora, de Sant Julià.

Tots ells correren la mateixa sort que el canillenc i foren detinguts, però el virrei de Catalunya, Carles d’Aragona i Tagliavia, un noble sicilià que va exercir diversos càrrecs al servei de l’Imperi espanyol durant el regnat Felip II, amb qui tenia una estreta amistat, no solament va posicionar-se a favor dels andorrans decretant una amnistia general per a tots els detinguts (“que no pugau ésser presos, detinguts, arrestats, vexats, molestats ni en qualsevol manera inquietats ni en juhi portats ni en pena alguna condemnats, punits o rescutats”), sinó que també va fer destituir el veguer episcopal, causant del conflicte.

Una vegada més la història demostra que no cal buscar enemics lluny, de vegades només cal mirar al costat de casa. O hem oblidat ja qui ens ha tancat sempre l’accés a Andorra? O qui va fer obrir les fronteres durant la pandèmia de la Covid-19, quan Catalunya no ho volia fer? Va ser el rei Felip VI, i al segle XVI l’amnistia general la va declarar un altre rei d’Espanya, Felip II, dit el Prudent.

Com deia l’expresident dels EUA John Fitzgerald Kennedy “perdona els teus enemics, però mai no oblidis el seu nom”.