Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Alfred Llahí

Alfred Llahí

Periodista i escriptor

 

 

Amors que maten




Ja diu el refrany que qui et vol mal et farà riure i qui et vol bé et farà plorar. I si no us ho creieu, llegiu aquesta història que, si bé no és de ficció, té els ingredients necessaris per a un bon guió de thriller cinematogràfic. Esperem que no el llegeixi Tarantino! Aquesta història va passar aquí, al nostre petit i, fins aleshores, tranquil país, ara fa 50 anys...
Corria l’any 1969 i l’escenari no era altre que l’antiga casa Moles d’Andorra la Vella. Els propietaris, la família Cerqueda, van transformar la casa i el 1934 es convertí en el prestigiós Hotel Mirador. L’hotel va tenir tres arrendataris en els seus 53 anys de vida: Alexandre Amigó, Samuel Pereña i la família Sasplugas, arribats d’Espanya l’any 1940. En aquell llunyà any 1969 hi treballava de cambrera, una jove andalusa de 22 anys, Conchita Corral. Hi feia només la temporada d’estiu des de feia tres anys. Però no solament els diners la feien tornar cada estiu a Andorra, sinó també l’amor, almenys el que ella deia sentir per un dels fills de la família que portava l’hotel, Damià Sasplugas Mateu, tres anys més jove que ella.
Com en molts amors de joventut, les coses no eren fàcils, i menys quan els protagonistes d’aquesta breu història d’amor havien de vèncer obstacles tan grans com la distància entre Granada i Andorra la Vella, o la no menys llunyana distància que els separava socialment... A tots aquests ingredients només faltava afegir la sobtada mort del pare de la Conchita i la malaltia de la seva mare, per fer el còctel d’allò més explosiu...
Com diuen a Andalusia, “al miedoso, los dedos se le antojan huéspedes” ,i la Conchita, per por de perdre l’amor de la seva vida, va anar cap a la cuina de l’hotel on treballava, va agafar un ganivet de fulla ampla i va anar a la cambra on dormia el seu estimat i, sense pensar, li va clavar una fatal ganivetada al pit. I entre sang i incertesa, el malaguanyat Damià va morir d’una manera tan trista com dantesca.
La Conchita, coberta de la sang del seu estimat, va anar cap a la terrassa-galeria, que tenia un atractiu mirador a uns 50 metres d’alçada (d’aquí el nom de l’hotel) i, des d’allà, es precipità al buit. Era la matinada del diumenge 26 d’octubre, el dia que feia 23 anys. Aquella matinada van morir dos joves i es va posar un punt final a una història d’amor sobre la qual es va especular molt al país. Uns deien que estava embarassada, altres deien no estar segurs de qui havia mort qui, però el que sí és cert, és que, a Andorra i a qualsevol part del món, qui més parla és qui més hauria de callar i que les ferides de la calúmnia es tanquen però queden les cicatrius.
Sigui com fos, ara fa cinquanta anys, dos joves deixaven aquest món sense haver tingut temps de viure, riure, plorar o somniar. Immaduresa? Infortuni? Que sigui Déu qui ho jutgi i nosaltres limitem-nos a fer el que ens pertoca: plorar-los o encomanar-los, però mai jutjar-los o qüestionar-los. Potser sabien, malgrat la seva joventut, com Honoré de Balzac, que un pot estimar sense ser feliç; que un pot ser feliç sense estimar; i que estimar i ser feliç a la vegada és quelcom prodigiós!

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic