Ampliar l’UdA, refermar l’aposta per l’Educació Superior

Calia espai per créixer i tenir instal·lacions de més qualitat i l’hem trobat a la Fàbrica Reig.

Aquest dimarts hem pogut formalitzar la signatura del contracte de la Fàbrica Reig que permetrà ampliar les instal·lacions de la Universitat d’Andorra. Ha estat un acte senzill perquè es tractava de signar i poder explicar als mitjans de comunicació tots els detalls que poden ser  d’interès per als ciutadans. Però darrera aquesta senzillesa s’hi amaguen raons de molt pes i molt calat. I no parlo únicament de les raons de la necessitat d’espai de la Universitat d’Andorra. 

Fa molts anys que el nostre país va fer l’encertada aposta de tenir una universitat pública andorrana. L’any 1988 es va iniciar el primer curs de la diplomatura d’Infermeria a l’Escola Universitària d’Infermeria amb tretze estudiants. I també s’ofertava el DPA en Informàtica de gestió amb 12 estudiants. Va ser l’inici de l’ensenyament superior a  Andorra. L’any 1997 naixia formalment la Universitat d’Andorra. Aquest mateix any es creava el Centre d’Estudis Virtuals i s’iniciaven les primeres formacions virtuals.

La bona tasca de molts professionals i el suport dels diferents governs han fet possible que la Universitat d’Andorra hagi crescut en alumnes i en oferta formativa. S’ha guanyat la confiança dels futurs estudiants i també el reconeixement dins del món universitari. 

Per aquest motiu, des del Govern hem treballat intensament per donar resposta a la demanda de fa molts temps de tenir més espai per poder créixer i tenir unes instal·lacions de més qualitat. El nou edifici, proper a l’actual seu de la Universitat, compta amb 2.870 metres quadrats. I el contracte posa la mirada al llarg termini, 35 anys per endavant. 

Hem apostat, i seguim fent-ho, per potenciar els estudis superiors. Una aposta ferma que, a banda de la partida destinada a aquesta ampliació de l’UdA, s’ha vist confirmada amb l’augment constant dels pressupostos d’aquesta entitat any rere any. Perquè nosaltres també volem que els joves puguin seguir formant-se amb carreres del seu gust –i perquè els que així ho vulguin puguin fer-ho a casa nostra.

En aquest acte he pogut descobrir, com us deia, altres raons de pes. D’un pes més personal i per això per a mi tenen tanta importància. La senyora Marta Ribas, la propietària, m’explicava el que suposava per ella aquesta signatura i jo us ho vull transmetre amb les seves paraules. Ella va néixer al costat de l’antiga Fàbrica Reig i sempre que no era a casa era a la fàbrica. Allà hi tenia una altra família, la de totes les persones que hi treballaven. 

Persones que hi van dedicar molt esforç, molt treball i moltes il·lusions. Vivia aquesta família ampliada com a un gran privilegi. Durant tots aquests anys que la fàbrica ha estat buida, la senyora Ribas l’ha intentat cuidar per respecte a l’esforç i al treball de totes aquestes persones. Com a laurediana se sent orgullosa que aquest pas consolidi Sant Julià com a  parròquia universitària.

El seu sentiment de satisfacció ve motivat per totes aquestes raons i, sobretot, perquè aquest edifici tornarà a estar viu. Va ser construït per ser habitat, per tal que les persones anessin i vinguessin a fi d’acomplir una tasca que alhora els permetia tirar endavant.

I desitja fermament que les noves generacions que tornaran a donar vida a aquest edifici puguin trobar el mateix esperit de treball i alegria per assolir una formació que els permetrà gaudir de les aspiracions que tenen.”

I jo, només puc que compartir aquest desig. Desitjo que els nous espais de la Universitat d’Andorra permetin acollir a molts estudiants que creguin, tan convençudament com la senyora Ribas i com jo mateixa, que la seva formació, el seu esforç i el seu treball els portaran a realitzar els seus somnis.