Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Cristina Madrigal

Cristina Madrigal

Mediadora

 

 

Anar al modista o comprar prêt-à-porter?




La mediació ens ofereix la possibilitat que les parts en conflicte assoleixin, per si mateixes, un acord de consens per regular les seves relacions presents i futures. És a dir, les parts podran “construir” una separació o un divorci a la mida dels seus interessos. (El modista acorda amb el seu client el tipus de roba que confeccionarà concretant els detalls de la mateixa referits a formes, colors, material, acabats, etc. Seguidament pren mesures de diferents parts del seu cos per establir les dimensions que adoptaran les peces.)

Tot i l’existència de la mediació com a sistema alternatiu de resolució de conflictes, el cert és que, a dia d’avui, el més habitual és deixar que siguin els tribunals qui decideixi com es regularan les relacions familiars després de la separació o el divorci. (Prêt-à-porter es refereix a les peces de moda produïdes en sèrie amb un patró que es repeteix).

L’entrada en vigor de la Llei de Mediació el dia 19 d’abril de 2018, ofereix a les parts en conflicte l’oportunitat de cercar un acord de mediació a mida dels seus interessos, limitant la intervenció judicial a la validació que l’acord assolit s’adeqüi a la legislació vigent. I d’aquí la pregunta: què és millor anar al modista o comprar prêt-à-porter?

Davant d’una separació o un divorci podem optar per adreçar-nos a un advocat, que defensarà els nostres interessos enfront dels de l’altra part davant d’un Tribunal o bé, sotmetre’ns a un procés de mediació en què, entre d’altres, s’ofereix a les parts un clima de diàleg que suposa l’oportunitat que es comuniquin i intentin l’assoliment d’acords per consens.

Els lligams familiars o personals no acaben amb la promulgació d’una sentència judicial de separació o divorci, doncs les parts en conflicte continuen sent pares, avis, cunyats, amics, socis, etc ..., i les sentències no poden donar solució o reparar els danys soferts durant la crisi matrimonial.

El tractament de la separació o el divorci no només s’hauria de centrar en el seu vessant jurídic, sinó que hauria de comprendre la part emocional dels conflictes, doncs és l’única forma de restaurar la comunicació i garantir-la per al futur. Cal recalcar que les parelles poden decidir separar-se, però els fills no se separen dels pares. Per tant, tot i la fi del matrimoni, els pares hauran de continuar exercint de forma conjunta com a pare i mare en interès superior del menor.

Si les parts decideixen atorgar-se l’oportunitat de regular la separació / divorci en el marc d’un procés de mediació, no només estaran treballant per l’obtenció d’acords adoptats voluntàriament entre ambdós, sinó que treballaran per escoltar-se i saber comunicar-se, dos elements essencials per poder afrontar i superar qualsevol nou conflicte que pugui sorgir en un futur.

Una de les virtuts del procés de mediació és que ofereix a les parts eines per aconseguir millorar la comunicació, amb la finalitat d’intentar assolir acords que els permetin reorganitzar les seves relacions.

La mediació familiar posa a disposició de les parts els següents avantatges:

–Restabliment de la comunicació entre les parts, en un espai on podran exposar les seves preocupacions.

–La confrontació inicial muta cap a actituds de col·laboració envers un interès comú, com poden ser els fills. –Ofereix a les parts la possibilitat de prendre les seves pròpies decisions tant respecte d’ells mateixos com dels seus fills, sense que un tercer hagi de fer-ho en el seu lloc. Els acords seran assolits únicament amb la intervenció de les parts i, per tant, adaptats a les seves necessitats.

–Permet aproximar-se als problemes des d’altres posicions, el que facilita trobar noves zones de consens presents i futures.

–Permetrà als progenitors regular i consensuar les actituds que han de tenir respecte als seus fills, el que suavitzarà les conseqüències que la crisi matrimonial pugui produir en els menors, doncs evitarà que els mateixos siguin una “moneda de canvi” en el procés de separació o divorci.

–Ajudarà els progenitors a consensuar un pla de criança, un document que inclou aspectes com els valors que es vol donar als menors, les formes de relació amb la família extensa, la gestió d’eventuals imprevistos en el dia a dia dels menors i la regulació dels aspectes més pràctics en el seu dia a dia.

El mediador no és cap guru, però sí que és una persona amb una formació específica que l’ha habilitat per fomentar el diàleg i la comunicació entre les parts, assolint una situació d’equilibri que permet l’adopció d’acords lliures i duradors.

En el procés de mediació, les parts poden tractar tots aquells temes que els enutgin: l’exercici de les funcions parentals, la residència habitual dels fills, la contribució econòmica dels progenitors, eventuals compensacions, repartiments de béns, aspectes relatius al futur dels fills i, fins i tot, com afrontar noves situacions de conflicte que puguin sorgir.

La mediació no és una píndola màgica que permet regular totes les ruptures sentimentals o de família, però els beneficis que pot reportar-nos i que es posen a la nostra disposició bé es mereixen una oportunitat.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic