‘Ande yo caliente’

Don Luis de Góngora (1561-1627) va ser un poeta i dramaturg del segle d’or espanyol que va escriure un poema anomenat Ande yo caliente, la tornada del qual, era: “y ríase la gente”. El meu avi, que no vaig conèixer, diuen que quan s’enfadava en una discussió deia: “Que cada perro se lama su chorra” i s’aixecava de la taula. I jo dic que no hem après res amb la famosa pandèmia. Que els aplaudiments de les 8 del vespre no eren per als sanitaris, eren per poder treure el cap a la finestra o al balcó i poder cridar o xafardejar amb els veïns i així els dies passaven millor. Però ja no recordem la pau dels carrers ni els ocells cantant prop nostre.
 La nostra societat continua sent una majoria d’individualistes i egoistes. Gent dedicada a criticar-ho tot sota un pseudònim, no fos cas, i a posar el “no” per davant. Això sí, a mi que m’arreglin lo meu! Però jo soc incapaç d’aportar absolutament res, cap solució, ni sol ni en grup.
Critiqueu a la Conxita Marsol perquè ha tret la primera hora gratuïta dels pàrquings. A mi em sembla bé que els turistes paguin més per aparcar. Quan jo vaig a fora soc turista i no em regalen res. Ajunteu-vos per demanar que s’agilitzin els tràmits per obtenir la targeta PK i que no s’hagi de pagar, i demaneu que tots els Comuns facin una targeta única. Només criticar no serveix de res!
Voleu turisme de qualitat. Això fa anys! Com es fa? Perquè tampoc voleu niñatos influencers. I què en fem del que puja ara? I tots vosaltres de què viureu mentrestant? Per cert, suposo que sou dels que, tant com a clients, com a servidors, dieu sempre “bon dia”, “si us plau” i “gràcies”, i sempre amb un somriure a la cara. O no?
Els lloguers no paren de pujar, és cert, aquí i a tot arreu. Algú farà un pas per organitzar-se i buscar una solució? No!! No fos cas que perillés la vostra estabilitat. Mireu, si jo cobrés 1.200 euros i hagués de pagar 800 euros per un estudi d’una habitació aniria al batlle amb els meus comptes, dipositaria 500 euros i diria que no puc pagar més si no, no puc viure. Si ho faig jo sol se’n fotran de mi. Si ho fan 300 o 500 o 1.000 persones potser s’ho començaran a mirar. Ho fareu?
Critiqueu el Govern. Tot ho fan malament! Fa molt temps que dic que vull fundar un partit polític. Ja tinc el nom i l’eslògan. Tothom em diu que em votarà. No necessito vots, necessito gent per treballar en el programa, per desenvolupar les accions a fer. I necessito gent per presentar-se a les llistes. La resposta sempre és: “és que....”, “no tinc temps, tinc una família”, “ara no em va bé”, “ui no, no,no”, i doncs, de què us queixeu?
A tots els empleats que se senten mal pagats i maltractats pels seus patrons. Sé del cert que hi ha gent molt cabrona, d’un costat i de l’altre. He estat empleat i patró, petit, però patró. He treballat 16 hores diàries perquè no podia pagar dos sous més. Només obrir la porta em costava 800 euros cada dia, no de caixa, de benefici. Pregunteu a cap dels meus empleats si el vaig maltractar. Jo només us recomanaria que muntéssiu un petit negoci i que us vagi molt bé. De tot cor.
Si a algú he admirat per la seva tenacitat, al mateix temps que he odiat profundament com a fumador empedreït, és la Noemí Rodríguez, que va aconseguir treure el tabac de l’interior de bars i locals d’oci nocturn. Avui dia el tabac té la culpa de totes les malalties i pandèmies. Els fumadors som els grans empestats del món. I si parlem de l’alcohol? Quants morts, malalties, accidents de cotxe, homicidis, assassinats, maltractaments, abusos provoca l’alcohol? I si ens anéssim plantejant prohibir-lo? I com és que els que bramen contra el tabac no bramen contra el fum dels cotxes? Jo assegut en una terrassa d’un bar al carrer, fumant, aspiro més merda dels cotxes que del mateix cigarret!! Però, no, això no es pot tocar. A mi lo meu ni tocar-ho, oi que no?
Sabeu què us dic? Que cada perro se lama su chorra mientras ande yo caliente. Oi que sí?
Au, Bon dia tingueu!