Andorra, 1938

Ja hem vist en altres articles que les relacions entre el coronel Baulard i Josep Maria Imbert, delegat espanyol a Andorra, no són gaire bones. En aparença es tracten amb educació i afabilitat però Imbert es queixa al seu superior que el francès no para en el seu afany per expulsar-lo d’Andorra. 
En l’informe del 16 de setembre es queixa al sotssecretari d’Estat a Barcelona, Pablo Tremoya, que el secretari de Baulard l’havia comminat a presentar-se a l’oficina principal de la gendarmeria per entrevistar-se amb el coronel. Va anar cap allà en mig de l’expectació que generava que el convoquessin, ja que tots sabien que la vegada anterior l’havien convidat a abandonar el país i ara estan tots intrigats per saber com s’acabarà el problema. Imbert no té res a amagar i és present a l’oficina. Explica que el rep el capità amb la cortesia acostumada però aquesta vegada amb la presència de diversos guàrdies mòbils i excusant l’absència del coronel Baulard, que té d’altres ocupacions. De forma directa li pregunten si marxa i ell afirma que no té cap intenció de marxar d’Andorra. En cap cas el poden obligar. Entretemps segueix la seva tasca d’aconseguir més informació que va més a poc a poc del que esperava, ja que el ritme de vida a Andorra és lent i la rapidesa gairebé molesta l’esperit tradicional de la gent. A les valls andorranes tenen més partidaris la caça, la conversa i el dolce farniente que l’acció que només és tolerada en casos d’urgència a base de camuflar-se de calmosa respectabilitat. Presumeix que el mètode que segueix és el de no anar cap a les coses obertament però treballant perquè elles mateixes s’apropin. A més, no perd ocasió per invitar, costejar una excursió o ajudar els necessitats. Tot plegat, de manera que flueixi naturalment i que no sigui incompatible amb la severitat que imposa la guerra i la relativa austeritat que aprecien molts d’aquests muntanyencs.
Imbert no deixa d’informar de la situació d’Andorra i de les possibilitats de perill militar. Referent a l’organització “fascista” està recopilant dades autèntiques. Sembla que han estat detinguts a Espanya els guies que ell mateix va assenyalar en una nota anterior. Si es confirma la notícia, això podria aportar molta llum, atès que han prestat molts serveis a aquesta organització. Està fent tot el possible per rodejar-los i tot i que és difícil penetrar en els punts neuràlgics, en això també han avançat i se sent optimista. El sistema de captació està tenint resultats i el coronel Baulard, segons explica Josep Maria Imbert, està davant un dilema: o bé es desfan de qui el practica, pels mitjans que sigui, o bé es resignen que les coses a Andorra es van redreçant i que amb el temps canviïn profundament.
Un estira-i-arronsa que cada dia es va forjant amb més força...