Aquest cap de setmana, Organyà es vesteix de literatura per acollir la 29a edició de la Fira del Llibre del Pirineu, un esdeveniment cultural que va tenir els seus orígens a Martinet i que, des de l’any 2003, se celebra a la vila de les Homilies. Tot i ser una fira de petites dimensions, s’ha guanyat la complicitat de les petites editorials que hi participen, dels autors que hi presenten els seus llibres i d’un públic fidel i majoritàriament de proximitat. Tot plegat l’ha convertit en una fira amanosa, en la qual és fàcil veure, en qualsevol racó dels carrers del centre històric, escriptors signant exemplars dels seus llibres a peu dret, sense protocols ni horaris preestablerts. És, podríem dir-ne, la fira del llibre obert.

I a Organyà hi fa cap cada any l’Associació d’Editors d’Andorra amb un ampli estand que ofereix al públic un bon assortit de títols de la desena d’editorials adherides a l’entitat. A més, a l’escenari de la plaça, la periodista andorrana Noemí Rodríguez és l’encarregada de conduir el gruix d’actes del programa, des de la introducció de les homilies modernes fins a les entrevistes a la trentena llarga d’autors que hi presenten les seves novetats. Entre aquests autors, els andorrans hi tenen un pes específic prou considerable. La presència andorrana a la fira es completa amb el premi Mort qui t’ha mort?, dotat per Govern, i amb l’habitual participació del copríncep episcopal i de la ministra de Cultura a l’acte central de dissabte al vespre.

Andorra, doncs, és molt present a la Fira del Llibre del Pirineu. I penso que tots plegats ens n’hem de felicitar. Al capdavall –si se’m permet el símil faunístic–, el Pirineu és l’hàbitat natural dels escriptors andorrans. Per tant, on millor es poden trobar és en una fira com la d’Organyà, al costat d’autors cerdans, pallaresos, ribagorçans, alturgellencs... i adreçant-se a un públic lector sensibilitzat pel que s’escriu i es publica en aquesta extensa regió de muntanya de la qual forma part, geogràficament i cultural, l’estat andorrà. A Organyà, uns i altres s’hi senten còmodes. Aquesta unitat “literària” no està renyida amb la diversitat de cadascuna de les comarques i territoris que la conformen. En aquest sentit, la identitat andorrana hi queda plenament preservada.

Contemplada des del Pirineu català, la implicació d’Andorra a la fira d’Organyà té un valor afegit inqüestionable. Andorra fa més robust el llibre pirinenc, li dona més consistència i n’enforteix la difusió. Sense anar més lluny, el seguiment que de la fira en fa la premsa andorrana demostra com d'important és per a la fira que el Principat en formi part. Vista des d’Andorra, la Fira del Llibre del Pirineu és un bon aparador per donar a conèixer la creació literària i la producció editorial del país i, alhora, per consolidar els seus vincles amb el que es mou més avall de la frontera del Runer. Personalment, després d’haver estat vint-i-set anys en l’equip organitzador de la fira d’Organyà, puc constatar que, gràcies a aquesta fita cultural, la relació amb els escriptors andorrans és ara d’una major proximitat, d’un més gran coneixement mutu. D’alguna manera, la història té la seva continuïtat: si segles enrere els andorrans baixaven a la concorregudíssima fira d’Organyà a comprar i vendre animals de peu rodó, avui ho fan per traficar amb llibres. Sia dit en el millor sentit que pot tenir l’expressió.