Els lectors del New York Evening Post del 2 de setembre del 1933, obren la pàgina 5 del diari amb un titular força preocupant: “Andorra, que ha estat lliure durant 1.000 anys, té por d’una imminent annexió per part de França”. 
El periodista Theodore A. Ediger posa la por al cos amb la possibilitat que la ciutadania d’una petita República alci les armes davant la creixent amenaça de França. Els andorrans són patriòtics i no dubtaran a defensar-se si un país o altre els vol envair. Així ho va explicar l’il·lustríssim síndic general, Roc Pallarès, que menava un grup de bous cap a les seves pastures. Un càrrec que, ens explica, està al mateix nivell que el del president dels EUA. Tot i que desposseït de la seva responsabilitat pels últims esdeveniments, continua defensant l’ordre. Pallarès diu precipitadament que no tenen res en contra de França però només volen que es mantingui la seva independència costi el que costi. 
Per posar el lector en antecedents, Ediger explica que la petita República està vivint una revolució i que els andorrans protesten contra la interferència interna dels seus dos coprínceps. Un grup de gendarmes, organitzat amb presses, patrulla pel país avivant el patriotisme dels seus 5.000 habitants. Els camperols andorrans de tots els racons d’aquestes profundes valls verdoses que viuen als peus dels pics pirinencs entre França i Espanya es desplacen cap a una ermita muntanyosa on demanen a la Verge de Meritxell que protegeixi la seva independència.
En una acció punitiva, el periodista nord-americà conta que França ha fet dimitir el síndic i tot el Consell General per desobediència als seus coprínceps. El primer punt d’aquest estira-i-arronsa es tradueix en un embargament francès sobre les mercaderies andorranes. Ediger diu que el veguer francès Charles Romeu, tot just abans de la seva mort, el 5 de març del 1933, va advertir les autoritats locals que França volia fer d’Andorra una colònia. Després de 47 anys en el càrrec, Romeu havia desenvolupat una estimació profunda per Andorra i els seus habitants i havia col·laborat activament per a la seva modernització. Una estimació que sembla ser que no estava ben vista pels seus col·legues francesos. Segons el periodista del New York Evening Post Charles Romeu hauria fet saber que França volia aprofitar que el copríncep episcopal no gaudia de gaire popularitat entre els habitants i així sembrar discòrdia i desunió per guanyar terreny.
Com a prova, el Nadal anterior, els habitants es van negar a pagar el tribut que li corresponia al bisbe de 6 pernils, 12 pollastres i 24 formatges de llet d’ovella. Per mostrar el seu descontentament, el bisbe va retornar sense obrir tota correspondència enviada pel Consell General. Ediger diu que França ha guanyat gradualment el control sobre Andorra i els seus habitants pensen que planeja annexionar el país. 
Sens dubte, uns temps ben moguts!