Bon Dia a tothom!

Fa un parell de setmanes hi va haver grans manifestacions a les Illes Canàries per la massificació turística. Són un espai limitat i els habitants locals estan sent desplaçats i no poden assumir els lloguers actuals.

–Mira, com a Andorra!, vaig pensar. També som un territori limitat i les condicions actuals se’ns mengen.

Curiosament, per la televisió van fer un reportatge de la inauguració de Port Aventura l’1 de maig del 1995 per Jordi Pujol, que va pujar al Dragon Khan i que en baixar deia: “Aneu-hi, aneu-hi, aneu-hi, primer puges una mica... i després... Oh, ja s’ha acabat, quina llàstima!”

La tercera curiositat és que el 15 de maig del 2011 vaig escriure un article anomenat Andorra Country Park on proposava que els aleshores anomenats mercats es fessin càrrec del país i que cada parròquia fos una àrea del gran parc i tots nosaltres uns bons assalariats del parc amb sou i habitatge assegurats.

I tantes coincidències em porten a parlar d’Andorra Turisme, aquest invent substitutiu d’una gran part del ministeri de Turisme, amb un pressupost enorme i capitanejat pel senyor Betim Budzaku que, sense jo saber-ho aquell mes de maig, va arribar un mes d’agost del 2011 per fer-se càrrec de l’Andorra Country Park. El senyor Budzaku, després de dotze anys a Port Aventura va trobar un nou parc d’atraccions per gestionar. El van anar a buscar, diuen. I ell ho va tenir clar. Durant tretze anys s’ha dedicat a fer espectacle allí on ja hi havia gran afluència turística. Alguns festivals fallits i posar diners en esdeveniments organitzats per altres entitats. Això sí, grans promocions a l’estranger del nostre meravellós país. Tot, gràcies a ser el gerent plenipotenciari d’Andorra Turisme, una societat pública, sota gestió pública, amonestada diverses vegades pel Tribunal de Comptes, però que aquest senyor dirigeix com si fos el seu negoci privat.

I què ha aconseguit? L’arribada al parc de més clients. El 2011 eren 2.240.000 i el 2019 uns 3.090.000. El 2020, tot i la pandèmia, 1.870.000 visitants van venir al país, normal. Però i el 2021? Aquí salta una sorpresa. Segons declaracions del senyor Budzaku al portal nevasport.com ens van visitar 5.420.000 persones. Mentre que al portal statista.com només van ser 1.950.000. Curiosament, fins ara el dos sempre havien mantingut el mateix nombre exacte de visitants. Com pot ser? El 2021 encara estàvem sota els efectes de la Covid amb moltes restriccions de mobilitat pels dos cantons de la frontera. Al país hi havia restriccions d’aforament als hotels, restaurants i comerços en general. I, amb tot això, van venir més de cinc milions de persones? I el 2022 l’un dona la xifra de 8.200.000 i l’altre de 3.500.000, sense paraules!

Senyor Budzaku, sense ànims d’ofendre, ens hauria d’explicar el seu sistema de comptar visitants. Jo he treballat a la banca i li asseguro que, de cara als beneficis dels comptes dels clients, això seria fabulós. Del 2011 al 2019, els visitants augmenten un 38% acumulat en nou anys, que representa un creixement sostingut de més d’un 4% anual, gens malament. El 2021, encara amb restriccions per la Covid, podem creure que vam rebre un 290% més de visitants que el 2020? El portal statista.com calcula una mica més d’un 4%. I el 2022 tornem a créixer un 150%? En tres anys augmentem 5.100.000 visitants? Continuo astorat!

Perdoneu, però jo personalment no m’ho crec! Ara, a més, dieu que no voleu tant turista d’un sol dia i voleu turista de qualitat. Au, va!!

De moment, com deia Jordi Pujol, tenim el que ens mereixem. I així li ha anat a ell i ens va a nosaltres.

I no és d’estranyar que Reporters Sense Fronteres ens hagin rebaixat la posició de llibertat de premsa del lloc 37 al 72, perquè parlar o discutir de certa informació publicada sembla que és un tabú. En fi, continuarem amb la tradició del país de creure en el que ens diuen els que manen. O no.

Au, Bon Dia tingueu!