Servidora no ha tingut l’immens plaer de fullejar el manual dedicat a Tailàndia editat uns anys abans, però devia ser una joia de les obres de referència quan l’autor declara que el llibret que avui fullejarem és obra d’un encàrrec o suggeriment per dotar les nostres biblioteques d’una obra d’anàlisi per contribuir al coneixement del nostre país. Ens devien veure necessitats, tot i que el 1952 ja disposàvem de nombroses obres escrites per grans noms representatius del país.

No en sabem gaire bé res de la biografia d’aquest escriptor nord-americà resident a Cleveland, Ohio, anomenat Albert Stockvis, tot i que hi ha un petit opuscle biogràfic que ell mateix va escriure l’any 1945, i que no hem pogut localitzar.

El petit llibret que ens ocupa avui està escrit en forma de diccionari, i l’autor ens va descrivint aquells detalls que considera més destacats de la nostra història, geografia, usos i costums: Andorra from A-Z (1952). Un títol força pretensiós, ple de curiositats i –per què no dir-ho– d’alguna llicència personal.

Nombrosos detalls ens criden l’atenció. Si bé comença gairebé obviant l’entrada dedicada a Andorra, la seva obra continua amb altres descripcions ben curioses: Casa de la Vall, també coneguda com a Palacio (?), fou construïda expressament per allotjar els representants de la república quan es desplaçaven per alguna de les reunions del Consell General. Ni rastre de la família Busquets, que sembla ser obra de l’imaginari nacional.

Ens ofereix també un petit glossari català–anglès que no ens podem perdre: ferrocarit=railway; fembra=woman; quint hora es=what time is it?; quien i libre vols?=What book do you want?; o te’n vas o et tree=Either you go or I will Throw you out...

Si l’Andorra de la segona part del segle XX es considera una de les més pròsperes del nostre país, Mr. Stockvis ens descriu com un país on gairebé no es troba vida humana, cosa que provocarà el manteniment d’un sistema feudal; on la gent rebutja els seus morts; els camperols deambulen pels carrers, prims, desnodrits i famèlics, mirant tothom com si fossin animals perseguits.

Força curiosa és també la descripció que fa dels nostres cementiris, segons ell molt perillosos per a la nostra salut, amb les tombes posades una a sobre de l’altra com si fossin forns. Sembla que entre les tombes es deixava una petita obertura perquè les ànimes poguessin entrar i sortir, no fos cas que s’avorrissin allà tancades.

D’entre els fets històrics destacats parla poc de la revolució del 1933 o de la Nova Reforma, així com dels personatges il·lustres que formaren part de la nostra història. Comença dient que els nostres inicis com a Estat són foscos i continua parlant de la nostra relació amb Hitler i un tal Boris I.

D’Adolf Hitler en destacarà el poc interès que va tenir el führer per annexionar-se Andorra, quan estava en plena batalla per terrenys francesos. L’excusa fou el respecte que li despertava el fet que una república tan petita fos independent des de feia més de 1.000 anys. La realitat era la poca gràcia que li hauria fet al general Franco que Andorra hagués acabat sota domini alemany. Pel que fa a Boris I, que ell identifica com a ciutadà holandès, va ser proclamat sobirà d’Andorra el juliol del 1934, amb un regnat de curta durada en presentar-se a Andorra uns enviats del bisbe que trigaren ben poc a fer-lo fora.

No podíem acabar aquesta obra imprescindible de la literatura d’investigació sense parlar dels contrabandistes, tan abundants en aquella època. Stockvis es mostra comprensiu amb aquesta activitat perquè ens considera tan pobres que no tenim els mínims necessaris per sobreviure amb una mínima dignitat. Així doncs, ens parla de tot un seguit de productes que tenen molta demanda fora de les nostres fronteres i que els nostres traginers aprofiten per treure’s un sobresou portant-los: absenta, tabac, cafè, perfums, ràdios, etc. Fins i tot s’atreveix a donar noms i cognoms de les persones que més s’han enriquit gràcies al contraban. Qui els vulgui esbrinar, però, haurà de passar per la Biblioteca Nacional a consultar-ho...