Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Tribuna

Tribuna

 

 

Andorra: els jamaicans del 3x3

Autor: Jaume Tomàs (Director tècnic de la Federació Andorrana de Bàsquet)


El dia després sempre és dur, però és quan toca tenir el cap fred per prendre decisions de futur. En clau 3x3, l’any 2016 ha estat exigent i exitós a parts iguals. Hem competit en categoria masculina i femenina als Campionats del Món de Guangzhou (Xina) i en U18 masculí i femení als Campionats del Món d’Astana (Kazakhstan). Totes quatre seleccions van aconseguir guanyar almenys un partit i no tornar de buit però el més important és que van competir al màxim, donant una imatge envejable davant les grans potències mundials. A nivell europeu, més del mateix. Les nostres seleccions han jugat els quatre preeuropeus i no hem estat presa fàcil per a cap dels gegants amb qui ens hem enfrontat. També vam guanyar força partits i la U18 masculina es va classificar per a la fase final, en què es va quedar a un sol punt de la medalla de bronze, que es va penjar Turquia. Històric.

Abans havíem anat al Campionat del Món 2014 a Moscou (Rússia), als Campionats del Món U18 de Jakarta (Indonèsia), als Jocs europeus de Bakú (Azerbaidjan) o als Jocs Olímpics de la Joventut de Nanjing (Xina) a banda dels campionats continentals que s’han celebrat a Amsterdam, Bucarest o Debrecen, entre altres llocs. No hi ha petits països en aquestes cites del màxim nivell internacional; ni tan sols mitjans. Només nosaltres, que ens hem guanyat el respecte i admiració de la gran família basquetbolística del riu Runer en avall i del Pas de la Casa en amunt. I ho hem fet a còpia de classificar-nos, de guanyar partits i de posar contra les cordes els gegants que ens han anat tocant en aquesta aventura: EUA, Rússia, Austràlia, Brasil, Argentina, Xina, Espanya, Indonèsia, Turquia, Eslovènia, Holanda... Hem jugat contra tots i ens hem guanyat el dret de mirar-los a la cara abans i després de cada batalla.

Però la guerra no es guanya a les trinxeres, que és on som nosaltres. La guerra es guanya als despatxos de les zones nobles amb taules ovalades de disseny i amb corbates ajustades que no et deixen ni respirar. I en això, ja no és que no guanyem, és que no sabem ni les regles del joc. El Qualifier 3x3 organitzat amb la complicitat del Comú d’Escaldes-Engordany n’és una bona mostra. Organització excel·lent, emplaçament idíl·lic, espectacle urbà en estat pur i fins i tot aquell punt d’atreviment innovador amb el concurs d’esmaixades a l’interior d’un centre comercial. I portades de premsa, i la cobertura d’ATV i tantes i tantes coses. “Ho heu fet genial”, ens van dir els de FIBA, que en saben més que nosaltres. Però al final, quan treus la calculadora del calaix i poses ordre, t’adones que per jugar amb els grans fa falta alguna cosa més que il·lusió, treball i un grup de fidels irreductibles que sempre donen la cara per nosaltres. Fa falta que algú hi cregui i doni sentit al trajecte recorregut però sobretot als objectius futurs.

El 3x3 serà olímpic a Tòquio 2020 amb tota seguretat. I quan sigui olímpic, nosaltres continuaríem tenint opcions de classificar-nos i de guanyar partits. Abans, però, hi ha els Jocs Olímpics de la Joventut de Buenos Aires 2018, en què ho faríem molt bé segur amb les generacions de nois i noies del 2000, i els Campionats del Món de cada any, i els Jocs del Mediterrani, i els Campionats d’Europa, i tornar a organitzar els Qualifiers 2017 i 2018 i qui sap quantes coses més. I és clar, no volem ser folklòrics. I no ho som competint, però ho som, i molt, quan els jugadors U18 que queden quarts del Campionat d’Europa s’han de pagar l’equipatge o quan els que van al Mundial de Guangzhou s’han de pagar els àpats en un fast food perquè la FAB no pot ni assumir això. Són secrets que no es podien dir però fer-los públics ens allibera, almenys a mi.

I no busquem culpables. Som més d’autocrítica i buscar solucions. I d’agrair el suport del departament d’Esports, del COA, d’Andorra Turisme i especialment dels “nostres”, com són el Comú d’Escaldes-Engordany, el petit grup de patrocinadors fidels i entregats a la causa i fins i tot d’un benefactor que prefereix mantenir-se en l’anonimat i que ens ha permès afrontar aquesta bogeria de 2016.

El dia després és dur. Sobretot quan no saps com encarar-lo. Potser sí que som com aquells jamaicans que van participar en els Jocs Olímpics d’Hivern de Calgary 1988 en la modalitat de bobsleigh. Uns somiadors que ens hem agradat a nosaltres mateixos i que hem confós la valentia amb la inconsciència. Tant s’hi val. Ho lluitarem com #invisibles i mirant de ser políticament correctes. I d’aquí uns anys, quan mirem enrere, veurem que el camí haurà valgut la pena s’acabi on s’acabi.

Toc, toc. ¿Que hi ha algú? Andorra és molt complicada per a moltes coses però extremadament fàcil per a d’altres. Si algú hi creu, l’estem esperant i ja sap on trobar-nos. Si no hi creu ningú, és que no valia la pena. Molt fàcil.

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte