La setmana passada, el Centre d’Estudis i Recerca Socialdemòcrata (Ceres) va presentar la conferència del catedràtic d’economia català Josep Oliver, Andorra en el canvi d’època. La reversió globalitzadora.
A Andorra ens convé buscar la manera d’orientar-nos i trobar el camí en un món trasbalsat.
Necessitem unes ulleres bifocals, amb dues graduacions en un sol vidre: una part superior per a la visió de lluny i una secció inferior per a la visió de prop.
Per evitar desviar-se del vial del curt termini, cal concentrar-se en l’evolució de la vida econòmica.
Però, per no saltar-nos un revolt estratègic, que comportaria el risc d’embarcar el país per una mala carretera, convé, al mateix temps, aixecar el cap per veure lluny i anticipar les grans evolucions que són susceptibles de canviar les regles del joc.
Necessitem doncs tenir el que a San Marino en diuen lungimiranza. La capacitat d’anticipar escenaris, preveure conseqüències a llarg termini i prendre decisions, avui, que resultin beneficioses demà.
El dia 28 d’abril, a la Plaça del Poble d’Andorra la Vella, el copríncep francès, Emmanuel Macron, va assenyalar ben clarament l’acord d’associació com una gran oportunitat per al futur del país. Una porta que, si la deixem tancar, no es tornarà a obrir.
Si situem les paraules de suport a l’associació amb la Unió Europea (UE) del president Macron en el seu context actual ens adonem que no s’allunyen gens del que ja ens havien dit, en moments històrics anteriors, els seus dos predecessors, Nicolas Sarkozy i François Hollande.
Nicolas Sarkozy el 29 de juliol del 2010, també a la Plaça del Poble d’Andorra la Vella, tot just quatre mesos després que el govern socialdemòcrata que jo encapçalava hagués demanat a Brussel·les l’inici de les negociacions per una associació, ens ho va dir prou clar: “... en tant que copríncep que se’m permeti dir que un eventual acord d’associació amb la Unió Europea permetria obrir noves perspectives per a la vostra activitat econòmica i per al futur dels joves andorrans.”
François Hollande, el 13 de juny del 2014, ens donà un suport contundent dient a Andorra la Vella: “Heu volgut estar associats a la UE. Com es podria concebre un altre futur per a Andorra que no fos estar associat a la UE? La geografia ho mana, l’economia també, així com l’espai polític que hem estat capaços de crear.”
En la seva recent visita a Andorra, el dia 20 de maig, el primer ministre de Portugal ens va dir amicalment que “Andorra té una ubicació de la qual no pot escapar.”
Estem doncs en un moment important en el qual convé reflexionar i escoltar opinions que, a partir de l’anàlisi d’un món que està molt sacsejat, ens puguin aportar una mirada positiva per al futur d’Andorra.
Amb aquest objectiu vam demanar a l’economista Josep Oliver Alonso, catedràtic emèrit d’Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona, que ens vulgui ajudar a veure-hi més clar.
Josep Oliver va assenyalar argumentadament que l’acord d’associació és una necessitat marcada per un context internacional en constant evolució i que pensar que un país petit com el nostre pot viure completament al marge no és realista.La Covid del 2020 ja ens ho va prou ensenyar!
I és evident que una associació amb la UE pot aportar garanties en cas de crisi.
La conferència de Josep Oliver, que publicarem en el proper Quadern del Ceres, passat l’estiu, ens ha donat claus d’interpretació del context econòmic internacional.
Un context que ens afecta directament perquè no podem pas pensar que aquí dalt, a les nostres valls d’Andorra, podem viure i treballar d’esquena a Europa, sense cercar la manera de copsar el que passa al nostre entorn.
Per a nosaltres Europa no és una opció. És una evidència i una necessitat.