Andorra, és clar que sí

La setmana passada vaig escriure un article per a aquest rotatiu, es titulava Repensar el nostre país. Vaig escriure el que penso però aquest em generava molts neguits; no pel contingut, sinó per l’actitud pessimista i extremadament crítica en què el vaig escriure. No són actituds pròpies en mi. 

Aquell full de paper em feia perdre la son. Quina bestiesa! 

Fins que dissabte al matí escric a l’Andrés: “Si et plau no publiquis l’article que t’he enviat, si et plau.” Quin descans em va quedar!

Repensant l’article he reflexionat. Penso que els problemes més grans que viu el nostre país han estat identificats i manifestats públicament pels seus habitants. Des de plataformes, a escrits exquisits a la premsa i  finalment, les veus d’un i altre a peu de carrer. El clam del poble és clar i fort.

Al meu entendre ara és hora que s’actuï. Treballar pel país amb seny i sentit comú, unes actituds que sempre ens han caracteritzat. És hora d’actuar amb valentia.

Penso que els polítics del nostre país, majoria i oposició, en són molt conscients dels neguits que tenen els ciutadans, i penso que s’han adonat que és necessari redreçar certes pràctiques que dificulten la vida de molts dels seus ciutadans i malmeten el nostre país des de diferents angles. 

Confio en el seny i el sentit comú d’aquells que lideren el país. Hi confio. Em podeu dir que soc ingènua, però crec que els polítics han entès que és hora de pensar i repensar el país. Vull creure que solucionar els problemes de les nostres inquietuds està sobre la taula com a prioritat. No hi poden donar l’esquena, per què ens hi va molt a tots. 

Jo no vull viure en la cultura del més fort que imposa, no vull viure en la cultura de la por, ni la de l’amenaça. Vull viure en pau i harmonia al país que estimo; pel que és i per la seva gent. 

És hora que tornem a les nostres arrels. Valorar-nos pel que som, un petit país de muntanya amb identitat i autenticitat, i no ens cal copiar models forans per agradar o per ser competitius dins d’un món globalitzat. El nostre país té personalitat pròpia i suficient per enamorar els seus habitants i aquells que ens visiten. 

I escric primer als seus habitants per què aquest és l’ordre lògic per crear un sentiment de salvaguardar allò que ens uneix: Andorra. Perquè tots i cadascun de nosaltres té dret a viure dignament sense amenaces constants. Protegir-nos, com sempre hem fet, d’allò extern que no podem ni assimilar ni assumir.

No podem perdre el rumb del nostre vaixell, no podem permetre que no tingui port o estigui a la deriva, no ho podem assentir. 

Un vaixell, el nostre país, molt i molt preuat que hem heretat dels nostres pares i avis, i que nosaltres tenim la imperativa obligació de deixar als nostres fills. En la integritat més absoluta de valors i patrimoni, de convivència harmònica, de saber que l’essència del nostre país i la seva gent queda intacta.

És hora de callar les veus egoistes i especuladores, és hora de callar les veus que promouen el pa per avui i la gana per demà, és hora de callar  les veus que s’omplen la boca de patriotisme i giren l’esquena a la terra i a la gent, és hora de callar les veus que venen el nom d’Andorra com un producte. És hora de pensar i repensar el nostre país.

Andorra, és clar que sí! Confio plenament que tots, més d’hora que tard, remem en un mateix sentit. Sempre ho hem fet.