El president de la República francesa, Emmanuel Macron, ha enviat al cap de Govern la resposta a la carta que li havia entregat personalment Xavier Espot el 14 d’octubre a París.
El cap de Govern demanà al president de la República francesa una excepció en la tramitació de l’Acord d’associació d’Andorra i San Marino amb la Unió Europea per facilitar la ratificació del text pel Parlament Europeu sense intervenció dels parlaments nacionals dels vint-i-set estats membres.
Acabada la negociació el desembre del 2023, vaig exposar al pacte d’Estat una qüestió que em semblava cabdal: no s’havia aclarit si l’acord negociat era un acord mixt. Si es confirmava aquell caràcter el procediment de ratificació a nivell europeu seria més llarg i complicat.
El Centre d’Estudis i Recerca Socialdemòcrata va assenyalar el novembre del 2023 que, en línia amb una pràctica institucional consolidada, l’acord d’associació s’ha de ratificar conjuntament per la Unió i pels seus estats membres perquè aquesta tipologia d’acord és competència exclusiva de la Unió. Es tracta així d’un acord anomenat mixt i els estats membres de la Unió també l’han de ratificar segons els procediments constitucionals interns, com també ho ha de fer el Parlament Europeu.
El secretari d’Estat no compartia aquesta opinió i escoltant el que li deien els negociadors de l’acord per part de la Comissió Europea mantenia que l’acord no era mixt, sinó de competència exclusiva de la Unió Europea, i no calia passar pel procediment de doble aprovació, pel Parlament Europeu i pels parlaments nacionals dels 27 Estats membres.
Hem “marejat la perdiu” durant gairebé dos anys. S’ha empantanegat la qüestió, amb posicions diferents entre els països membres de la Unió Europea. França encapçala fa mesos, amb el suport d’altres països, entre els quals Bèlgica i Hongria, la posició que considera que l’acord amb Andorra i San Marino és mixt.
Espanya, Alemanya i altres països defensen que l’acord no és mixt. Porten molts mesos de reunions del grup AELE del Consell europeu i no arriben al consens per una decisió on cal unanimitat.
I enmig d’aquest de cul-de-sac arriba la carta del president de la República francesa que deixa fermament assentada la seva posició: França considera que l’acord és mixt.
El secretari d’Estat no va esperar a la reunió que tenia el pacte d’Estat dimecres passat, en l’ordre del dia de la qual hi figurava l’anàlisi de la resposta rebuda d’Emmanuel Macron. Al matí a Ràdio Nacional negà l’evidència i va menystenir la posició adoptada pel president de la República francesa. França, segons el secretari d’Estat, només és un estat membre entre vint-i-set. També va voler desmentir unes declaracions de l’ambaixador de França a Andorra sobre els informes jurídics amb què treballa el Consell Europeu.
Analfabetisme polític en estat pur, i preocupant ignorància del mandat constitucional de mantenir l’harmonia amb els països veïns.
Per aturar aquest despropòsit vaig defensar davant del pacte d’Estat que amb el nou escenari obert amb la carta del president de la República francesa convé adoptar una posició prudent i reservada, sense pretendre de cap manera interferir en el debat que han de fer els vint-i-set països membres de la Unió Europea dins el Consell Europeu.
Constato i lamento que el secretari d’Estat no va compartir aquesta recomanació, i va comparèixer davant els mitjans de comunicació i de manera imprudent i autosuficient va seguir embolicant la troca.
No es pot continuar negant l’evidència. S’ha de parar de marejar la ciutadania amb tecnicismes pretensiosos i abstraccions d’aprenent de Maquiavel.
Cal parlar del contingut positiu de l’acord d’associació i defensar-lo, tocant de peus a terra, amb seny i responsabilitat. En les relacions amb els països veïns i amb Europa cal sentit d’Estat.