Si ens cenyim a alguns fets, sabem que tot i algunes cunyes en moments pedregosos de la història, Andorra és un coprincipat des del segle XIII, amb els Pariatges del 1278 i del 1288, amb dos Senyors, el bisbe d'Urgell d’una banda i, d’altra banda històricament, el comte de Foix, títol que més endavant passà al rei de França i, actualment, al president de la República Francesa. 
   La Constitució del 1993 va consolidar aquesta diarquia, fent que el cap de l’Estat, en singular, s’exerceixi amb un duet d’igual a igual entre el copríncep episcopal, el bisbe d'Urgell que sempre és un home i, el copríncep francès, que a través dels segles ostentava el títol de comte de Foix, de rei de França i de president de França. 
      És a dir que per saber si mai hi ha hagut una coprincesa només ho podria haver estat del costat del Nord, amb una comtessa, una reina de França o una presidenta de la República Francesa. No havent-hi ni reines de França que ostentessin també el Comtat de Foix, ni presidentes de la República, ens haurem de centrar en les comtesses de Foix. 
    I és que el títol de copríncep d'Andorra sempre ha estat reservat a nivell personal intransferible i no extensible a càrrecs que, per la seva naturalesa històrica i institucional, només podien ocupar aquells que eren bisbes d’Urgell, Comtes de Foix, Reis de França o presidents de la República Francesa.  Dit això, és cert que alguns erudits han apuntat que al segle XVI i principis del XVII, algunes dones havien estat coprinceses. Els noms que ressurten són els de Joana III d’Albret, el de Marguerite de Valois i el de Maria de Medici. És cert que el 1555 Joana III d'Albret, en morir el seu pare, es va convertir en reina de Navarra i entre altres en comtessa de Foix i sobirana dels drets feudals incloent-hi també el coprincipat d'Andorra. Uns anys més tard i per matrimoni, Marguerite de Valois el 1572 i Maria de Medici el 1600 en casar-se ambdues amb Enric III de Navarra i IV de França que havia enriquit la corona francesa amb els seus títols de Comte de Foix, Rei de Navarra i copríncep d’Andorra, podien haver estat coprinceses. Però no va ser així. La primacia del sexe masculí en la societat feudal i d’Antic Règim francès va descartar la figura del cònjuge de sexe femení. 
   Descartades Marguerite de Valois i Maria de Medici i totes les reines de França per matrimoni, ja que el càrrec de copríncep és personal, el cas de Joana III d’Albret, mereix una atenció especial. Joana III d’Albret i de Navarra, neboda de Francesc I de França, era la mare d’Enric III de Navarra i IV de França, i havia heretat el 1555 els càrrecs de Reina de Navarra i, entre altres, el de comtessa de Foix, i hauria pogut ostentar el de coprincesa d’Andorra. Però no va ser així, ja que era una dona, per la qual cosa va haver de compartir els seus títols i càrrecs amb el seu marit Antoni de Borbó, amb qui es va casar el 1548, menys el de coprincesa d’Andorra, que el seu marit va ostentar sol! Ferma defensora del protestantisme, fe a la qual es va convertir el 1560, en el cas d’exercir el càrrec de Coprincesa d’Andorra hauria posat el país en una tessitura complicada i inèdita, posant Andorra en l’epicentre de les guerres de religió, amb un copríncep-bisbe catòlic i una coprincesa laica protestant. La història no va ser així. 
      Sia com sia, encara haurem d’esperar per tenir una coprincesa al capdavant de l’Estat andorrà.