Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Alfred Llahí

Alfred Llahí

Periodista i escriptor

 

 

Andorra i el Sant Grial




Quan sentim parlar del Sant Grial no podem evitar pensar en l’època d’Artur, aquell rei que encapçalà la defensa de Bretanya davant dels invasors saxons a principis del segle VI. I en té la culpa l’escriptor francès de finals del segle XII Robert de Boron i el seu poema Joseph d’Arimathie, ou le Roman de l’estoire dou Graal, que narra les aventures del rei Artur i la seva relació amb el Sant Grial, que en la tradició cristiana és el Sant Calze que Jesús de Natzaret va fer servir al Sant Sopar per servir el vi i que s’esmenta als evangelis de Mateu, Marc i Lluc.
I entre els escassos candidats que aspiren a ser considerats com l’autèntic Sant Calze, el que té més números a la rifa per a guanyar és sense cap mena de dubte el Sant Calze que es conserva –des de l’any 1437 i gràcies al rei Alfons el Magnànim– a la catedral de València, argument que defensa, entre altres, l’antropòleg i historiador alemany Michael Hesemann a  El descobriment del Sant Grial.
El pelegrinatge del Sant Calze des de Jerusalem fins a València no ha estat una broma! Amb la mort de la Mare de Déu, Sant Pere se l’emporta a Roma. Allà el papa Sixt II l’entrega a Sant Llorenç, que el trasllada a Osca, la seva terra natal, on roman fins al 712 quan, fugint dels musulmans, es refugia als Pirineus (i, potser, a casa nostra!) i arriba al monestir de Sant Joan de la Penya, prop de Jaca.
El periple encara no s’ha acabat. De Jaca a Saragossa, al palau reial de l’Aljaferia. Finalment és donat per la comunitat de Sant Joan de la Penya al rei d’Aragó, Martí l’Humà, el 1399. I de mans dels monarques de la Corona d’Aragó passa, el 1437, a la catedral de València, on encara avui hi reposa.
Però ves per on que Vicent Zuriaga, professor d’Història de l’Art de la Universitat Catòlica de València i de la Jaume I de Castelló, va presentar el 2008 unes pintures romàniques “úniques al món per la seva iconografia” que podrien ser una prova de l’autenticitat del Sant Grial de València. Es tracta de frescos romànics que es troben en unes esglésies situades en zones pirinenques i que representen la Verge sostenint un calze flamejant, potser el mateix Sant Grial. I aquestes pintures només es troben a quatre esglésies del món: Sant Climent de Taüll (l’Alta Ribagorça), Santa Maria de Ginestarre (el Pallars Sobirà) i Sant Pere del Burgal (el Pallars Sobirà) i la nostra església de Sant Romà de les Bons!
En paraules del mateix professor Zuriaga: “Si no aconseguim trobar aquest tipus iconogràfic a cap altra zona del món, com de moment passa, interpreto com a hipòtesi de treball que els artistes que van representar aquestes obres prenien la referència d’un objecte concret i pròxim”. És a dir, que el Sant Calze podia haver passat per la nostra estimada terra i beneir els nostres avantpassats…
Gaudiu, doncs, d’aquestes pintures del segle XII tot pensant, com l’escriptor nord-americà Julian Hartridge Green, que Déu no parla, però tot parla de Déu!

Comentaris: 2

Comentaris

A les pintura de l'absis de l'església de Santa Coloma també apareix la mateixa figura de la verge de Sant Romà de les Bons amb el calze.

https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Absis_de_Santa_Coloma_d%27Andorr...

https://www.flickr.com/photos/jordichueca/4105745282

El Sant Grial o la sang reial, la descendencia de Jesús, pot ser que haurien acabat per aquesta part dels pirineus amb l'ajuda dels càtars.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic