Els hubs tecnològics són la raó de l’increïble creixement de regions com Silicon Valley, Corea del Sud, Suècia i Singapur. Això és degut al fet que aquests tipus d’activitats generen inversió estrangera de qualitat i faciliten la creació de llocs de treball que atrauen el talent. En conseqüència al bon salari que rep aquest talent, es dispara el consum, augmenten els ingressos estatals gràcies als impostos i, com a resultat, es creix amb un model econòmic sostenible.
A Barcelona he sentit una pila de vegades que visc a un país que té potencial per ser un important hub. Crec que és veritat, i no només per la nostra excel·lent situació geogràfica. Andorra té més virtuts, com la diversitat i la mida del mercat, que provoca que es puguin realitzar proves pilot empresarials a un preu molt barat. També és important el sistema fiscal, que compta amb deduccions sobre les patents i els projectes d’innovació, juntament amb un tipus mitjà d’impost de societats competitiu a escala europea. Sense oblidar que la proximitat i la qualitat de vida del Principat facilitarien el treball en xarxa i l’intercanvi de coneixement. Exposat d’aquesta manera, com pot ser que no siguem un referent en aquest tipus d’activitats tan potents per a l’economia?
En la meva opinió, tenim un problema de falta d’anàlisi i visió. Per una banda, des de la perspectiva analítica, l’argument estrella per atreure empreses és que hem normalitzat les nostres pràctiques financeres. I aquest és un punt molt important per a Andorra, però és només un bon capítol del passat. Mirant cap endavant, aquest fet és poc útil per competir entre hubs com Barcelona o Londres. Per altra banda, avui en dia el nostre sector estrella per a les empreses és el financer. No seria millor treballar per potenciar-lo amb start-ups que protegir-lo de l’exterior?
Hem de tenir clar que les fortaleses que necessitem com a país en el sector dels hubs estan lligades a les necessitats dels emprenedors i empresaris. És a dir, facilitar la creació d’empreses que aportin valor afegit al país, augmentar la capacitat d’operar amb els estats veïns, millorar els serveis d’internet, negociar amb proveïdors tecnològics perquè treballin amb Andorra i eliminar les barreres frontereres en el referent a serveis. D’aquesta manera, passem a ser forts perquè són les empreses qui ens elegeixen, i no al contrari.
Pel que fa a la visió, si fóssim un hub de referència, millorarien les relacions amb Europa. Si la inversió estrangera se centra a crear empreses tecnològiques d’alt impacte, qui tornarà a dubtar de la nostra bona praxi financera? Ja som un referent en nivell de vida, si hi sumem que generem llocs de treball de qualitat, quin europeu no voldria vindre a viure a Andorra? Algú s’imagina quin podria ser el resultat d’un país amb un sistema financer tan fort com és l’andorrà, potenciat amb el més punter en tecnologia?
Des del 2014 que tenim l’agència Actua centrada en aquests aspectes, fet que és positiu però no efectiu sense les pertinents millores estructurals. Millores que comencen per augmentar la despesa en R+D envers la construcció d’infraestructures poc productives, centrades a facilitar l’entrada d’acceleradors empresarials en comptes d’anar a buscar empreses a fora, oferir incentius per a la creació d’oficines de coworking i reformar el sistema d’inversió estrangera. Solucions assequibles que podrien ser realitzades amb la quantitat justa de voluntat.