Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de ASoriano

Amparo Soriano

Professora Historiadora

 

 

Andorra i Fhasa, 90 anys (3)




Dos mesos després del cop d’Estat que acabaria en una guerra a l’Estat espanyol, Andorra, malgrat l’oposició dels andorrans, fou ocupada per gendarmes que es disposaven a controlar l’allau de refugiats que fugien del conflicte. El dia 27 de setembre entrava pel Pas de la Casa una divisió de 64 guàrdies mòbils provinents de Rodez i 32 gendarmes comandats pel coronel Baulard, fet que va tenir com a conseqüències indignar els andorrans i ofegar els neguits republicans dels joves. Baulard ja havia vingut quan va tenir lloc l’anomenada Revolució d’Andorra, el 1933.

Tres dies després, el delegat de la República espanyola a la Seu comunicava aquesta arribada al Govern espanyol, que es va plantejar enviar a Andorra un contingent de guàrdies civils.

En un primer moment, el contingent de refugiats era el partidari dels generals colpistes, que fugien de Catalunya, on els obrers havien col·lectivitzat negocis i comerços i exercien un control gairebé total sobre els mitjans de producció.

Cap al final de la guerra, els refugiats van ser aquells que volien el manteniment de la República legalment constituïda, sent conscients, però, que la guerra estava perduda.

Al llarg dels tres anys que durà la guerra hi va haver un degoteig constant de persones que fugien del conflicte.

Així fou com el Principat va rebre espanyols rojos i espanyols blancs, que era com s’anomenaven els lleials a la República i els colpistes respectivament.

Aquest munt de refugiats va fer trontollar les minses infraestructures que Andorra tenia per tal d’acollir-los, per això, es va intentar que la major part dels milers que entraren a Andorra deixessin el Principat. 

A tals efectes hi havia els reclutadors, republicans i nacionals, que intentaven repatriar els refugiats donant-los 20 francs a cadascun i miraven de convèncer-los perquè tornessin al front.

Baulard feia un descompte per grup del 75% dels bitllets expedits per l’estació de l’Hospitalet, que va aconseguir gràcies a Henri Breaud, president de Fhasa i ex-director general de Chemins de Fer; si no tornaven a Espanya podien acabar al camp de concentració de la Tour de Carol.

Manel Cerqueda, que gestionava el Banc Agrícol i Comercial d’Andorra, SA, va rebre una notificació oficial del bàndol sollevat per tal que s’ocupés de tot el referent als refugiats, encarregant-se Mateu del seu finançament, que abonava al Banc Agrícol a nom de Cerqueda.

Mateu, conseller delegat de Fhasa, era agent militar de Franco a Andorra i formava part del Servicio de Información del Nordeste de Espanya (Sifne).
Ell s’encarregava de donar informació sobre els refugiats i també ajudava les forces aèries franquistes subministrant peces d’avions, motors, camions, material militar de les seves fàbriques de Sevilla i Guadalajara.

El pare de Miquel Mateu, Damià, també havia estat un dels pioners de Barcelona Traction Light and Power Company Limited, La Canadenca, i tots dos coneixien bé les centrals del Flamisell, del Noguera Pallaresa i del Segre

Franco es va aprofitar d’aquesta circumstància, i quan era precís Miquel Mateu l’informava sobre la situació dels embassaments, així com el lloc més adequat per bombardejar les centrals per tal que posteriorment, una vegada guanyada la guerra, fos més fàcil la seva reconstrucció.

L’estiu del 1938, en plena campanya de l’Ebre, Mateu comunica a Franco: “Ante el intento de las fuerzas rojas de Cataluña de atravesar el río Ebro y teniendo en cuenta el gran estiaje de este año (según dicen, en Balaguer el río Noguera Pallaresa puede cruzarse con relativa facilidad), quizás fuese conveniente aumentar el caudal de dicho río soltando el agua de los pantanos de Camarasa y Tremp, que están completamente llenos”.

Aviat la central escaldenca seria decisiva en la finalització de la guerra. Ho contarem a l’últim episodi.

 

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic