Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de ASoriano

Amparo Soriano

Professora Historiadora

 

 

Andorra i Fhasa, 90 anys (i 4)

Andorra i Fhasa, 90 anys (i 4)




La Guerra Civil espanyola va afectar el Principat en diferents aspectes: l’allau de refugiats que va traspassar la frontera buscant aixopluc, la manca d’aliments i la manca de moneda fraccionària.  L’allau de refugiats va ser controlada pel coronel Baulard i els reclutadors que, tant del bàndol colpista com del de la República, els feien sortir d’Andorra per tal d’integrar-se als respectius exèrcits.

Pel que fa a la moneda, a Andorra es continuava utilitzant la moneda emesa durant la monarquia espanyola i la República, però el Govern republicà va retirar les monedes d’argent que li eren necessàries per comprar material bèl·lic. Paral·lelament la gent les acaparava davant d’una guerra que trastocaria el valor del contingent monetari i el bàndol franquista amenaçava amb la pèrdua total del valor dels bitllets emesos en data posterior a l’aixecament militar, de manera que Andorra es va veure obligada a emetre vals oficials en dues emissions de 50.000 i 75.000 pessetes.

El problema més preocupant, però, era la manca de queviures, agreujada per l’augment de la població. El bisbe Guitart havia fugit a Itàlia i va intentar aconseguir aliments a Salamanca, que era on estava el quarter general de Franco. No va aconseguir-ne i va demanar a Mateu que els demanés ell, ja que col·laborava amb el bàndol nacional. El general va accedir, però no pas debades. Va exigir el reconeixement per escrit dels subministres concedits i que es facilités la influència futura del govern nacional a les Valls, la col·laboració total del Consell General amb l’exèrcit franquista i que no es posés cap entrebanc a la societat Fhasa.

El crèdit sol·licitat per a les mercaderies, de 600.000 pessetes, seria concedit pel Banc Exterior d’Espanya, mitjançant una pòlissa de crèdit, i el seu avalador seria Miquel Mateu. El Consell General s’encarregaria de la seva distribució al preu que estipulés (els guanys obtinguts de la venda van suposar-li 243.000 pessetes).

Franco va facilitar dues trameses de queviures que, des de Salamanca, van arribar a Hospitalet-près-l’Andorre, a través de la xarxa de ferrocarrils francesos.

Durant la guerra Mateu havia col·laborat estretament amb el cap general de les forces aèries del bàndol nacional, Alfredo Kindelán, subministrant plànols Michelin i donant valuosa informació sobre les centrals hidroelèctriques catalanes. Ara, Franco, malmeses les centrals que subministraven electricitat a Barcelona, demanava com a contraprestació a les trameses de queviures la interrupció d’electricitat de la central d’Escaldes que tan necessària era a Barcelona, sobretot als seus hospitals. Mateu va simular una avaria de les turbines per guanyar temps mentre eren desmuntades i reparades amb noves peces de Suïssa. Tanmateix, la Generalitat va acudir al Govern francès i aquest finalment va comprometre’s a restablir el fluid, ordenant-ho a Mateu, que novament va ignorar les pressions. El bisbe va protestar rotundament  pel que considerava una decisió unilateral presa sense el consentiment de l’altre copríncep. 

El 6 de desembre del 1938 la central escaldenca va ser requisada pel govern francès. Pretenia que es pronunciés el Consell, que havia donat per caducada la concessió per falta de compliment: dels tres salts projectats només s’havia construït el d’Engolasters i esperava que fos a favor de la requisa. Tanmateix, el Consell estava compromès amb Mateu i el Govern franquista, que havien facilitat l’arribada de queviures.

El 18 de desembre s’aixecà la requisa, la central continuava sense subministrar electricitat a Catalunya, i un mes més tard Franco entrava a Barcelona en un Hispano-Suiza que li havia regalat Mateu, que seria el primer alcalde franquista de la ciutat catalana.

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte