Amb aquest títol, faig referència a l'article publicat en aquest diari el 30 de setembre de 2025, per l'amic Jaume Bartumeu Cassany sobre l'acord duaner rubricat el desembre del 1989 entre Andorra i la Comunitat Econòmica Europea (CEE).

És veritat que l'esmentat acord duaner ha funcionat i continua funcionant satisfactòriament, tal com afirma Bartumeu, des del mes de juliol del 1991 fins al dia d'avui, sobretot per l'eliminació de totes les traves duaneres aranzelàries als intercanvis comercials entre la Unió Europea (UE) i Andorra, en particular per als productes industrials. Per als productes agrícoles l'acord duaner també permet la seva importació a la UE, sempre que aquests productes compleixen uns criteris específics d'origen andorrà. Val a dir que aquests 35 anys d'aplicació de l'acord duaner només han servit per establir una gran simplificació de les formalitats duaneres i una fluïdesa en els intercanvis comercials entre la UE i Andorra, però no, com era el propòsit i l'esperit de l'acord duaner, per a la creació de nous sectors d'activitat a Andorra, vinculats a la petita indústria, com poden ser la biomedicina, la indústria esportiva, les petites activitats industrials resilients i compromeses amb el medi ambient o les produccions agrícoles andorranes, com ara vins i mel, entre altres, els productes resultants dels quals s'haguessin pogut exportar al mercat comunitari sense cap trava aranzelària, amb la mateixa fiscalitat indirecta (IVA) que suporten els mateixos productes comercialitzats i produïts als estats membres de la UE.

   Durant aquests 35 anys, Andorra ha seguit depenent, bàsicament, del sector terciari –comerç, serveis i turisme– en lloc d'intentar desenvolupar un sector secundari modern i competitiu, desaprofitant les oportunitats que li ha ofert i ofereix en aquest àmbit l'acord duaner de l'any 1990. L'Acord d'associació negociat entre la UE i Andorra incorpora l'Acord duaner de 1990 però ampliant els avantatges aranzelaris per als productes agrícoles, encara que incorporant un tracte especial molt protector per als productes del tabac quan s'importin a Andorra. Tenint en compte que l'Acord d'associació obre les portes que els productes industrials i agrícoles originaris andorrans puguin també exportar-se, sense pagar pràcticament aranzels, a tots els nombrosos països tercers que han signat acords de lliure canvi i associació amb la UE, seria convenient que Andorra aprofités aquesta vegada l'oportunitat d'ampliar mercats que li ofereix l'Acord d'associació per desenvolupar i potenciar el seu sector secundari.