Tenim una Eurocopa amb moltes sorpreses. Les favorites, com Espanya, Bèlgica i Anglaterra, s’han quedat pel camí. Segurament perquè han fet les coses malament, però… ¿és casualitat el que han fet Islàndia, Gal·les o Irlanda del Nord? ¿Sabien que Holanda, coneguda com la taronja mecànica, es va quedar fora de la fase de classificació perquè Islàndia, la República Txeca i Turquia van ser millors? ¿Que Gal·les va quedar primera deixant Bèlgica i Israel al darrere? Jo no sóc analista de futbol, ni tampoc ho pretenc ser, només m’encanta aquest esport i la meva selecció d’Andorra. M’agradaria que a vegades se’ns reconegués l’esforç.

¿Són conscients alguns moments el país, la premsa o els joves contra qui s’enfronta Andorra? Quan dic joves és perquè l’altre dia, en uns tallers que organitza l’Escola Andorrana de Santa Coloma, em van convidar a parlar de la meva història esportiva. El tema a parlar, evidentment, va ser el futbol. La majoria d’aquests alumnes jugaven i estaven federats i es van quedar sorpresos en veure vídeos en què se’ns veia amb Zidane, Kluivert, Bechkam, Luis Figo, Gareth Bale, Eden Hazard i jugar en estadis com Saint Denis, Wembley, Aviva…

Sento que som un país, però sempre mirant al Barça, Reial Madrid, Porto o Espanya. Així és més fàcil criticar-nos i no valorar el que fem. Tant de bo s’omplís l’Estadi Nacional i la gent ens donés suport. Cada partit que juguem ja volen retirar quatre jugadors nostres. És una llàstima que d’aquests partits que juguem en el nostre camp de futbol, perquè estadi no se’n pot dir, no en fem una festa com en tots els països. Andorra is different.

Quina enveja sana, això que està fent la selecció d’Islàndia… Salvant les distàncies, perquè ho està aconseguint amb només 58 professionals que juguen a les millors lligues del món. Té un mèrit molt gran. Això sí, no és qüestió de comparar. Quasi totes les seleccions en aquesta Eurocopa juguen replegades i al contracop. Moltes no fan ni tres passades seguides. Per tant, ¿veure Andorra és avorrit? Nois que treballen, s’entrenen tantes hores com poden i alguna vegada donen molta guerra a professionals que cobren dos o tres milions a l’any… ¿No és de valorar?

Fa dies que tinc ganes d’escriure de la nostra selecció de futbol. Una vegada retirat del combinat nacional i aguantar crítiques, he de dir que algun elogi ens han fet, però la majoria venien de l’estranger. A més a més, després de complir un somni i ser centenari. Per això crec que és el millor moment per transmetre la meva opinió. Tinc una sensació i crec que molts dels meus companys també la tindran. Sembla que estiguem jugant l’Eurocopa ja que fa uns mesos ens enfrontàvem a seleccions que estan participant a França. ¿Algú es recorda que Gal·les, en el primer partit de la fase a Andorra, anava 1 a 2 al minut 83 i que Gareth Bale va marcar de falta directa –he de dir-ho, una falta inexistent i que l’àrbitre a sobre va demanar repetir el llançament–? Aquell dia vam merèixer empatar!

Doncs Gal·les és a un pas de la final. In Andorra futbol is different. ¿Algú es recorda que Bèlgica, al minut 56, va encarrilar definitivament la seva classificació a l’Eurocopa? Va ser contra Andorra i, he de dir-ho, amb un penal provocat per mi tontament. ¿Saben que Gal·les es jugava la classificació contra Andorra a Cardiff? Mitja part, 0 a 0! Fins al minut 86, una altra vegada Bale va sentenciar i va certificar la classificació contra… Andorra! Això no interessa. És millor mirar les estadístiques. Les que diuen que Andorra fa anys que no guanya un partit. Llegir portades i sempre el mateix final, que acabem amb zero punts i que San Marino ha fet un punt… ¿Realment se’ns valora? ¿Saben que no tenim cap jugador professional? ¿Saben que vam fer cinc punts en una fase i en comptes de parlar d’una cosa històrica i valorar més aquella fita del 2005 se’ns compara cada partit que juguem amb aquella selecció? Mirin les estadístiques i veuran que en aquell equip hi havia cinc jugadors professionals i que jugaven per sobre de la Segona Divisió B espanyola. Avui tenim Marc Vales, i és defensa.

¿Saben que la majoria de jugadors treballen i després fan un treball específic dissenyat pel cos tècnic perquè puguem apropar-nos una mica més a aquestes bèsties amb les quals ens enfrontem? No pretenc dir que no es pot millorar a tots els nivells. No pretenc dir que no se’ns critiqui alguna vegada, però no és fàcil sortir a jugar a un estadi amb 50.000 persones i onze professional que volen golejar-te.

Fa uns mesos Javier Mascherano, jugador de l’FC Barcelona, va dir que ell patia jugant a futbol. ¿Com? A sobre la gent li fa llàstima el que diu. Nosaltres sí que patim! Noranta minuts darrere d’una pilota. Defensant aquest país. També som conscients que, tot i ser l’esport amb més llicències del país, sempre estarem darrere d’altres esports. Andorra is different.

M’agradaria que aquests jugadors també tinguessin el nostre suport i que els joves, abans de pensar en CR7 o en Leo Messi, pensessin més en Ilde Lima, Marc Vales, Max, Marc Pujol… ¿Saben que la propera fase podrem veure Suïssa, Portugal, Hongria a Andorra? Segur que tots esperem per veure CR7, Shaqiri o Dsudzsak… We can change Andorra!