Andorra, model d’innovació oberta

Créixer o morir. Aquesta és una de les màximes sobre les quals tradicionalment s’ha bastit el sistema capitalista. Una de les derivades d’aquesta idea és que les empreses que no creixen estan menys ben preparades per competir que les empreses que creixen. Aquesta assumpció continua essent relativament certa, el que passa és que créixer ja no és exclusivament una qüestió de llocs de treball o de metres quadrats o de facturació. I, per tant, hi ha empreses que creixen i que es fan més competitives sense deixar de ser petites.

Ja no és cert que les empreses grans tinguin accés a una sèrie de recursos que no estan a l’abast de les empreses petites. L’exemple més clar el trobem en el món de la innovació. L’empresa més ben preparada per competir en un món que exigeix innovació permanent no és, necessàriament, l’empresa amb un gran departament d’I+D. Entre d’altres raons perquè la innovació té alguna similitud amb la creació artística, amb aquesta cosa difícil de definir i de parametritzar que és el talent.

I el talent ha tingut sempre una relació complicada amb els horaris, les pautes, els departaments, les jerarquies i totes les futilitats pròpies d’una organització. El talent es mou millor i produeix millors fruits en un entorn obert i sense constrenyiments.

Aquesta és la idea subjacent al concepte d’innovació oberta: la innovació ja no és un procés que queda tancat en una empresa, sinó que passa a ser una experiència compartida amb altres empreses i amb altres actors no empresarials, com les institucions públiques, els centres de recerca o l’acadèmia.

La setmana passada es va celebrar el primer Foro Iberoamericano de Innovación Abierta a la seu de la Confederación Española de OrganizacionesEmpresariales (CEOE) a Madrid. Andorra va estar-hi representada per la Secretaria d’Estat de Diversificació Econòmica i Innovació, per ApiumTech –una desenvolupadora tecnològica instal·lada al país de la mà del procés d’obertura econòmica– i per la Confederació Empresarial Andorrana (CEA), que a la vegada presideix el Consejo de Empresarios Iberoamericanos (CEIB).

Tal i com va explicar el president de la CEA, Gerard Cadena, en la inauguració d’aquest Fòrum, la innovació oberta permet que les empreses petites i mitjanes s’espolsin el que fins ara era un desavantatge competitiu: per innovar ja no cal ser gran. De fet, per innovar fins i tot potser és millor ser petit.

A la trobada de Madrid hi estaven representades diverses empreses multinacionals presents a la regió iberoamericana, algunes de les quals figuren a l’Ibex35. Empreses molt grans, amb molts recursos, que s’han adonat que hi ha molt més potencial innovador fora dels seus departaments d’I+D que no pas a dintre; i que estan entenent que, si no obren i comparteixen aquest procés, es quedaran enrere.

L’experiència andorrana, especialment al tomb de la Fundació Actua Tech, va despertar l’interès de molts dels presents perquè Andorra ha aconseguit alinear empreses privades petites i grans, sector públic i recerca en un ecosistema d’innovació oberta modèlic, posant en marxa un procés que permet a empreses i professionals andorrans operar a ambdós costats de l’Atlàntic.

La capacitat d’Andorra per adaptar-se al nou paradigma de la innovació oberta és molt més remarcable del que ens podria semblar a primera vista. Perquè a Andorra fer desaparèixer les barreres entre sector públic, sector privat i acadèmia és més senzill que a països més grans.

La regió iberoamericana té un bagatge molt important en innovació social i política, i en canvi, té una mancança important en innovació tecnològica. L’altra cara de la moneda és  precisament el món anglosaxó, que presenta una gran capacitat d’innovació tecnològica al costat d’anquilosades estructures de participació social i política.

Andorra pot reunir el millor d’aquests dos mons. Perquè igual com passa amb les empreses, ja no hi ha països petits i grans, sinó països que estan ben preparats per adaptar-se als canvis i treure’n el màxim de profit i països que no ho estan.