Els darrers dies hem sentit el Govern reivindicar Andorra com un país d'acollida. És una afirmació que compartim des del Partit Socialdemòcrata. La nostra història no es pot explicar sense les persones que, vingudes d'arreu, han treballat, han format una família i han contribuït a construir el país que avui coneixem. Però un país d'acollida no es defineix pels discursos. Es defineix per les decisions que es prenen.
No podem afirmar que necessitem persones de fora per garantir el nostre futur econòmic i, al mateix temps, impulsar normes que generin inseguretat entre aquelles mateixes famílies que sostenen sectors essencials del país. No podem demanar-los que treballin, cotitzin i contribueixin al progrés col·lectiu si després els posem obstacles perquè puguin desenvolupar aquí el seu projecte de vida.
Durant massa anys s'ha concebut la immigració gairebé exclusivament des de la perspectiva de les necessitats del mercat laboral. Però darrere de cada autorització de residència hi ha molt més que un treballador. Hi ha una persona. Hi ha una família. Hi ha infants que estudien a les nostres escoles, que tenen amics, que han fet d'Andorra casa seva.
Quan la política oblida aquesta realitat, deixa de ser una política pensada per a les persones.
El Raonador del Ciutadà ha advertit dels riscos que poden comportar determinades interpretacions de la normativa vigent, especialment quan poden afectar la unitat familiar o l'interès superior dels infants. Aquest advertiment mereix ser escoltat amb responsabilitat i sense partidismes.
Regular la immigració és necessari. Cap societat pot renunciar a tenir unes normes clares. Però regular no significa actuar automàticament ni ignorar les circumstàncies de cada família. Un Estat de dret també és aquell que aplica la llei amb proporcionalitat, amb sentit de la justícia i amb respecte pels drets fonamentals.
Necessitem una política migratòria ordenada, sí. Però també coherent. Una política que planifiqui el creixement del país, que tingui en compte l'habitatge, els serveis públics, l'educació i la sanitat, i que entengui que la integració no s'aconsegueix únicament autoritzant l'entrada de persones, sinó oferint-los estabilitat, seguretat jurídica i possibilitats reals d'arrelament. 
Aquest és el model que defensem des del Partit Socialdemòcrata. Un model que combina responsabilitat i humanitat. Que exigeix el compliment de les normes, però que també protegeix la unitat familiar. Que entén que l'interès superior de l'infant no és una qüestió secundària, sinó un principi que ha d'inspirar qualsevol decisió pública. Que permeti que aquells que acollim també puguin desenvolupar el seu projecte de vida a Andorra.
Andorra afronta reptes importants. Necessita talent, treballadors i noves oportunitats de creixement. Però sobretot necessita un projecte de país coherent amb els valors que diu defensar.
Perquè les persones no poden ser útils només mentre treballen.
Han de poder viure, créixer i construir el seu futur aquí.
Un país d'acollida no es defineix pel que diu.
Es defineix per la manera com tracta les persones.